Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE SALLAVINERA. L’ANOIA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que l’església parroquial de Sant Pere Sallavinera, apareix documentada ja a l'any 1089, l'edifici actual però , - com per arreu - és el resultat de diverses reformes i afegitons.
Al segle XIX , l’any 1870 – amb els diners d’Americà- mossèn Salat, rector de la parròquia, va emprendre obres d’arranjament a l’església parroquial i va fer construir el nou cementiri.
La inscripció de la porta del fossar ens indica que l’any 1876, molt possiblement, fou l’any de la benedicció del recinte funerari.
Des del segle XIV,en depenien com a sufragànies les esglésies de Sant Jaume de Puigdemàger , i la de Sant Gil de Solanelles.
En depenen actualment les de Sant Jordi de la Llavinera, Santa Margarida del Mas de la Cogullera i la de la Sagrada Família del Molí de Boixadors.
La casa del migdia és del segle XII.
La descripció ‘raquítica’ de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular i un sol absis a la capçalera.
La torre del campanar construïda posteriorment, de planta quadrada, es troba al costat de migdia, així com també la porta d'ingrés a l'església.
Originàriament era un edifici romànic, que ha estat molt reformat. Costa d’entendre – més enllà de la vanitat humana – la necessitat de fer o refer l’església de Sant Pere, atenen al fet que el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 394 ànimes. L’any 2014 es tancava amb 162 habitants, la pèrdua d’un 58,88% s’explica en absència de catàstrofes naturals i/o atòmiques, per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA. Si Catalunya assoleix la seva llibertat nacional , caldrà desplegar politiques que evitin la desertització humana de la Catalunya interior.
Sempre hi ha qui s'estima, malgrat tot, el lloc on veure les primeres llums.
Al segle XIX , l’any 1870 – amb els diners d’Americà- mossèn Salat, rector de la parròquia, va emprendre obres d’arranjament a l’església parroquial i va fer construir el nou cementiri.
La inscripció de la porta del fossar ens indica que l’any 1876, molt possiblement, fou l’any de la benedicció del recinte funerari.
Des del segle XIV,en depenien com a sufragànies les esglésies de Sant Jaume de Puigdemàger , i la de Sant Gil de Solanelles.
En depenen actualment les de Sant Jordi de la Llavinera, Santa Margarida del Mas de la Cogullera i la de la Sagrada Família del Molí de Boixadors.
La casa del migdia és del segle XII.
La descripció ‘raquítica’ de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular i un sol absis a la capçalera.
La torre del campanar construïda posteriorment, de planta quadrada, es troba al costat de migdia, així com també la porta d'ingrés a l'església.
Originàriament era un edifici romànic, que ha estat molt reformat. Costa d’entendre – més enllà de la vanitat humana – la necessitat de fer o refer l’església de Sant Pere, atenen al fet que el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 394 ànimes. L’any 2014 es tancava amb 162 habitants, la pèrdua d’un 58,88% s’explica en absència de catàstrofes naturals i/o atòmiques, per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA. Si Catalunya assoleix la seva llibertat nacional , caldrà desplegar politiques que evitin la desertització humana de la Catalunya interior.
Sempre hi ha qui s'estima, malgrat tot, el lloc on veure les primeres llums.
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394055 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT