ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE POBOLEDA. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

M’arribava fins a Poboleda, topònim que deriva etimològicament del llatí popŭlēta, ‘pollancreda’, avui criden l’atenció els cartells que reclamen el retorn de la vida al curs del Siurana.

Volia retratar – si les trobava – les escoles anteriors a la dictadura franquista, i l’església parroquial advocada a Sant Pere.

Feia un sol d’injustícia que justificava l’absència de qualsevol senyal de vida humana, i per tan t es frustrava la possibilitat de retratar les escoles anteriors a la dictadura.

L’estretor dels carrers m’ho posava difícil – quasi impossible - per retratar la façana de l’església de Sant Pere de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat; edifici de tres naus, bastit de paredat, cobert amb teulada a dues vessants i amb reforç de carreu als angles. La nau central és coberta per volta de canó amb llunetes i les laterals, constituint capelles, per voltes d'aresta. Al costat de l'evangeli hi ha una capella lateral, de planta rectangular. La volta arrenca d'un fris continu. L'edifici, de bones dimensions, és coronat per un petit campanar d'espadanya i, situat al costat dret de la façana, hi ha un campanar d'obra vista, de planta quadrada i resolució octogonal. A la façana, que conserva restes d'un esgrafiat, s'hi obre un ull de bou i, per sobre, una altra obertura constituïda per una finestra amb un arc de mig punt. La porta és d'arc de mig punt i està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament a sobre del qual hi ha una fornícula; aquesta també està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament i el conjunt està coronat per una petxina. Altres elements decoratius de la portalada son grans volutes als costats de les pilastres i senzills pinacles rematats amb un element circular. L'interior conserva pintures, retaule i altres elements interessants tals com una bonica porta d'armari de grans dimensions, de dos ventalls datada del 1789, original del fuster d'Alforja en Baptista Deixeus, pertanyent a l'antiga Confraria del Santíssim Sagrament, constituïda per quarterons decorats i policromats. També conserva l'altar major neoclàssic, del 1796 i l'orgue, realitzat cap al 1770. Pica beneitera de pedra alabastrina muntada sobre una moderna columna de pedra, en forma de copa i de secció octogonal. Quatre de les cares són decorades amb relleu representant, una lletra T grega, que es pot relacionar amb un símbol abacial o amb la inicial de Tarragona; els escuts de Poboleda i de Scala dei i una creu inclinada que podria identificat l'Ordre Militar i Pontífex dels Nobles Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.



Llegia que per acord municipal del 25 d'abril de 1749, es decidí encarregar als paletes Tomàs i Jaume Minguillon de l'Aleixar la construcció del nou temple, les obres del qual s'iniciaren el 3 de març del 1750 i es conclogueren ràpidament, ja que el temple fou inaugurat l'1 de novembre del 1753. Els ‘diners d’Amèrica’ van permetre fer o refer esglésies, capelles, ermites, convents, cellers, castells, cases i masies.

Al cens de 1787 el nombre de veïns era de 1.423, que seran 1.881 l’any 1877, en que s’assoleix el sostre demogràfic de Poboleda, i es tancava l’any 2013 amb 362 habitants

La pèrdua d’un 80,75% de la població cal relacionar-la amb les guerres que comportaran la llibertat de les colònies americanes, i la subsegüent caiguda de la demanda, que fugirà del REINO DE ESPAÑA com de la pesta; en aquells anys corria la brama que corria per les colònies americanes era ESPAÑA NOS ROBA, us sona, oi ?.

Els gossos – i els collars - continuen sent els mateixos.