Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. SETCASES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial de Setcases, a la comarca del Ripollès, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milicies Celestials, restaurada per l’arquitecte . Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)
Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici, tot i pertanyent a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra. De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple i el retaule de l’altar major, també restaurat fa poc.
La imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Té aproximadament 70 centímetres d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, la testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.
Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.
L’any 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d'Olot, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom i cognoms
L’església actual es va construir, sembla ésser, sobre les restes d’una anterior del segle XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del segle XV, i a l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776. En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi. Actualment s’estan ultimant les obres de restauració, mancant només el cor i el campanar.
Al presbiteri de l'església trobem un retaule de Sant Miquel d'el segle XVIII.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
S’explica que hi havia un rotlle , format per una roda de fusta amb vuit eixos en el quals hi ha vuit campanes, que es feien sonar en les grans solemnitats i oficis religiosos, bateigs, festes majors, etc, en entonar el cant de "Glòria" durant la missa, degut al canvi de litúrgia, aquesta tradició s'ha perdut.
No trobava cap imatge d’aquest instrument musical, i sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici, tot i pertanyent a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra. De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple i el retaule de l’altar major, també restaurat fa poc.
La imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Té aproximadament 70 centímetres d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, la testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.
Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.
L’any 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d'Olot, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom i cognoms
L’església actual es va construir, sembla ésser, sobre les restes d’una anterior del segle XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del segle XV, i a l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776. En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi. Actualment s’estan ultimant les obres de restauració, mancant només el cor i el campanar.
Al presbiteri de l'església trobem un retaule de Sant Miquel d'el segle XVIII.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
S’explica que hi havia un rotlle , format per una roda de fusta amb vuit eixos en el quals hi ha vuit campanes, que es feien sonar en les grans solemnitats i oficis religiosos, bateigs, festes majors, etc, en entonar el cant de "Glòria" durant la missa, degut al canvi de litúrgia, aquesta tradició s'ha perdut.
No trobava cap imatge d’aquest instrument musical, i sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425214 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS