ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE VIVER

S’esmenta Sant Miquel de Viver l'any 1010, l’any 1187 però, fou reconstruïda i consagrada pel bisbe de la Seu d'Urgell , Arnau de Preixens , que fou bisbe d'Urgell entre el 1166 i 1195, en que es retirà al monestir de Bellpuig de les Avellanes, on morí. (l'acta és signada per 17 caps de casa del terme parroquial).

En l'acta de consagració s'esmenten els bens de l'església de Viver, entre els quals consta l'església de Trulls.

L'església de Sant Miquel fou bastida al peu del castell de Viver, senyorejat per la família d'aquest nom.

Al segle XVII la ‘senyoria’ – que no Baronia, ja que el títol s’atorgava l’any 1901 a Darío Rumeu y Torréns- va ser venuda als senyors de Rajadell.

Al segle XVIII començaren a enterrar-se a l'església de Viver els rectors.

El 1639 és documentada la Confraria del Roser i el 1655-1663 les obres d'ampliació de l'església: construcció de la nau lateral de migdia.

L’any 1703 es va construir la capella dels Dolors i el 1750 es va refer la nau central.

L'any 1798 s'acabava el campanar.



L'edifici actual de Sant Miquel de Viver és del segle XVII, bàsicament, i substituí a la primitiva església romànica. La nau central principal és d'estil renaixentista (refeta el 1750), la nau lateral nord és d'estil gòtic molt tardà i la nau lateral sud fou construïda durant els anys 1655-1663.



A la llinda de la porta principal, situada a ponent, apareix la data 1696 que deu correspondre bé a la consagració d'aquesta església o bé a la data de les obres. Aquesta llinda procedeix de la porta que comunicava el cor amb la rectoria.