Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ. MAFET. EL POBLE VANITÓS DE L’URGELL AL TERME D’AGRAMUNT. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava l’església de Sant Llorenç de Mafet, avui al terme d’Agramunt de 79,65 km² - i que segons les tesis del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, s’haurà de fusionar amb altres fins aconseguir els 25.000 habitants - , és un edifici fet amb carreus de pedra regulars, i portalada d'arc de mig punt adovellat, sobre la qual hi ha una inscripció datada el 1617.
L'únic detall decoratiu figuratiu d'aquesta sòbria entrada és l’escut amb una mà inscrita fent referència al poble de Mafet, al centre superior de la façana s'aixeca un campanar d'espadanya inutilitzat perquè no hi ha la presència de les campanes. Al centre de la façana s'obre una petita rosassa d'estil gòtic flamíger. En canvi, a la banda esquerra hi ha un segon campanar adossat de planta quadrada i obertures en arc de mig punt.
Interiorment l'església és distribueix amb una nau única coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. Té un cantador i un absis poligonal. Lateralment es distribueix en dues capelles per banda. Cada capella té una estructura diferent. Conserva una pica baptismal molt robusta amb un basament quadrat equilàter. A sobre hi ha un fust cilíndric emmarcat per dues àmplies anelles a banda i banda, La pica, de gran gruix, és molt oberta i ampla. És llisa excepte la part davantera central superior, on hi ha un baix relleu amb un escut on es representa un palmell d'una mà, fent referència a la vila de Mafet. La pica finalitza amb un fris on hi ha gravada la data d'execució de la pica: 1620.
L’origen del topònim l’esbrinava Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) quan ens diu que el mot refet esdevé de la paraula llatina refectus, es a dir, tornat a fer.
L’actual Refet a la comarca de las Noguera, s’anomenava Malfet (doc. segle XII, signat a Balaguer “Ego Ponç de Malfeit”), el mateix topònim que la població urgellenca fronterera amb el municipi d’Artesa de Segre.
Ambdós indrets tenien aquest nom com a conseqüència de que la major de les edificacions eren mal bastides, i val caldre reformar-les amb bona construcció, al lloc de Refet es va reflectir el canvi estructural a la nomenclatura explicitant el “tornat a fer”, no va ser el cas de l’actual Mafet que per desfigurar el sentit pejoratiu del mot va eliminar la lletra ela.
L'únic detall decoratiu figuratiu d'aquesta sòbria entrada és l’escut amb una mà inscrita fent referència al poble de Mafet, al centre superior de la façana s'aixeca un campanar d'espadanya inutilitzat perquè no hi ha la presència de les campanes. Al centre de la façana s'obre una petita rosassa d'estil gòtic flamíger. En canvi, a la banda esquerra hi ha un segon campanar adossat de planta quadrada i obertures en arc de mig punt.
Interiorment l'església és distribueix amb una nau única coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. Té un cantador i un absis poligonal. Lateralment es distribueix en dues capelles per banda. Cada capella té una estructura diferent. Conserva una pica baptismal molt robusta amb un basament quadrat equilàter. A sobre hi ha un fust cilíndric emmarcat per dues àmplies anelles a banda i banda, La pica, de gran gruix, és molt oberta i ampla. És llisa excepte la part davantera central superior, on hi ha un baix relleu amb un escut on es representa un palmell d'una mà, fent referència a la vila de Mafet. La pica finalitza amb un fris on hi ha gravada la data d'execució de la pica: 1620.
L’origen del topònim l’esbrinava Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) quan ens diu que el mot refet esdevé de la paraula llatina refectus, es a dir, tornat a fer.
L’actual Refet a la comarca de las Noguera, s’anomenava Malfet (doc. segle XII, signat a Balaguer “Ego Ponç de Malfeit”), el mateix topònim que la població urgellenca fronterera amb el municipi d’Artesa de Segre.
Ambdós indrets tenien aquest nom com a conseqüència de que la major de les edificacions eren mal bastides, i val caldre reformar-les amb bona construcció, al lloc de Refet es va reflectir el canvi estructural a la nomenclatura explicitant el “tornat a fer”, no va ser el cas de l’actual Mafet que per desfigurar el sentit pejoratiu del mot va eliminar la lletra ela.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS