ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE I SANTA MARIA DE CERVELLÓ . ESGLÉSIA DELS SOCORS. CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Llegia que l’any 1864 s'encarregà un projecte a l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895), per la nova església, que no arribà a fer-se.

L’any 1896 va ser col·locada la primera pedra de l'edifici actual, segons projecte dels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) i Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922).

Les interessants escultures de la façana són de l'escultor del modernisme Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933).

En els dies foscos que seguien a l’exitosa sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’edifici va patir “danys de guerra” i va ser destruït tot el parament del temple: els altars del renaixement, barrocs i contemporanis, imatges gòtiques, barroques i del taller de Josep Llimona Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), , bancs, objectes litúrgics... la majoria dels quals havien estat transportats de l'antic temple parroquial romànic.

El 1939-1940 va ser restaurada i, acabada la part de la façana que hi mancava, per l'arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona Manuel Baldric i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) , aleshores arquitecte municipal i gendre del propietari de ca n'Esteve, de Cervelló.

És notable la imatge barroca de Santa Maria de Cervelló, escultura reproduïda arreu on hi ha congregacions mercedàries.

Església i rectoria estan situades al costat nord e la carretera N-340 que travessa el poble de Cervelló. l‘edificació és bastida sobre un terraplè i la façana del conjunt està feta de pedra alternat amb elements de talla i obra de maó vist. La casa parroquial és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'accés és clavetejada i d'arc de mig punt. A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats i tot està envoltat de formes vegetals.




L'interior de l'església és d'una sola nau molt esvelta amb arcades apuntades de suport, de rajola. Les voltes estan fetes amb panys d'esgrafiat i rajola vidriada igual que els revestits de parets de les capelles laterals, que es situen entre els contraforts.




Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

L'absis és poligonal. A la façana destaquen els arcs ogivals, on hi ha la porta d'entrada, i uns petits arcs a la planta superior. En un costat hi ha el campanar de planta quadrada. El campanar actual no ho havia de ser ja que l’Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) projectà un gran campanar amb agulla al centre de la façana. La torre-campanar actual representa una torre de defensa d'una casa pairal, de la qual està inspirada la rectoria. Molt semblant a la torre de Granja Garcia Can Garcia del mateix arquitecte i ubicat a les afores de Cervelló.
L'any 1901 va morir el promotor i empresari del vidre, Joaquim Mensa i Prats (1830-1901)..

L'any 1903 mor l'arquitecte i el va substituir Josep Font i Gumà Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922).