ESGLESIA NOVA DE SANT ESTEVE DE VINYOLES. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
M’aturava a retratar l’església parroquial de Sant Esteve de Vinyoles, ‘la nova’ , construïda en el període 1952-55 per encabir el contingent de nouvinguts en aquells anys.




El promotor de l'obra va ser el capellà, i més tard rector de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, Mossèn Biadiu i Quadrenchs; el projecte va ser encarregat a l'arquitecte barceloní Jordi Bonet i Amengol, del que s’explicava a l’època que era un continuador de les teories d'Antoni Gaudí, que actualitzava en les seves obres.

Sortosament és va descartar l’ampliació de l’església romànica, que situada en el punt més alt de la població, havia estat la parroquial fins aleshores.

Quan a la descripció tècnica trobem :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117




Edifici d'una sola nau amb la façana principal amb porxo orientada vers el sud. La seva estructura general és de pla concèntric i arcs parabòlics. La nau es divideix en tres trams que estan coberts per una estructura reticular sobre la qual es recolzen les voltes i la coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els dos primers trams són iguals i el tercer forma el cimbori que serveix de campanar. En el segon tram s'obren la cantoria i la sagristia. La il•luminació de l'església es resol per mitjà de les finestres de la nau i la clau del cimbori, la qual és de vidre. En el tercer tram de la nau s'obren dues petites capelles laterals.




La decoració interior - on no podíem accedir - consisteix en pintures murals de l'artista de Torelló, Rifà.

L'aparell constructiu està compost per materials del país com són còdols de riu lligats amb ciment. Les cantoneres són de carreus ben treballats procedents de Folgueroles, els arcs estan fets de maons i rajoles i les voltes de calç i ciment.

L’assistència als oficis religiosos, era encara ‘ obligatòria’ en llocs com Vinyoles al començament de la segona meitat del segle XX. Això comportava que llevat dels molt menuts, les persones delicades de salut i els malats enllitats, tothom hagués d’assistir als oficis, en percentatge sobre la població comportava com a mínim el 50%, avui els percentatges arriben com a màxim al 10%, i la caiguda de l’activitat industrial ha comportat un èxode notable de persones.

Sortosament tenen encara l’església romànica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

5945 Relats

597 Comentaris

2861106 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com