ESGLÉSIA DE SANTA AGNÈS. BARCELONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Camil Roig Pardos publica una fotografies d’aquesta església, que identifica erròniament amb el nom carrer on està ubicada.







Llegia que l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot (Barcelona el 1921 ) , va ser contractat per redissenyar l'espai de l’antic convent del Monestir Clarisses de Nostra Senyora de Jerusalem, i completava aquesta tasca l’any 1958.

El convent i l’església s’aixecaven entre 1884-1901 - ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor - , va ser cremat l’any 1909 durant la "Setmana Tràgica", posteriorment va ser restaurat - ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmaul.com del seu autor – i novament l’any 1938, va ser objecte de danys, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República, revolta a la que la jerarquia Catòlica li feia costat amb la Carta pastoral Col•lectiva de los obispos españoles, (junio 1937), amb l’excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).

El dia 14 d’octubre de 1956 el Dr. Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) beneí i inaugurà el nou temple, que durant l’estiu de 1958 fou decorat per l’artista Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971), les escultures del Sagrat Cor i Maria Immaculada són de l’escultor Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911 - 2002) , i els mosaics de Ramon Maria Carrera Savall (Banyoles, 1925).

A la cripta de l’església parròquial, avui convertida en capella, es conserven records de les ex “txeques” de Sant Elies, on, durant el trienni persecutori de 1936 a 1939, sofriren presó, persecució i mort nombrosos sacerdots i religiosos, entre ells el Dr. Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936), bisbe de Barcelona.
http://srabsenta.blogspot.com.es/2012/09/mi-abuelo-y-las-patrullas-de-la-fai.html

Trobava un enllaç en el que podreu veure detalls d’aquest edifici.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-agnes-de-barcelona/video/5093171/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6915 Relats

1201 Comentaris

5429878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com