ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR AL POBLE VELL DE PRENAFETA. MONTBLANC, LACONCA DE BARBERÀ, TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballo retratava les restes de la petita església de Sant Salvador de Prenafeta, patrimoni Gencat ens explica que es un edifici d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada.




L’edifici de l’església devia ser constituït originàriament per una sola nau amb capçalera plana o carrada.

Una reforma posterior, que es podria situar durant els primers anys del segle XIV, va implicar l’ampliació d’aquesta nau primitiva i s’hi afegí aleshores un nou tram, d’idèntica llargada a l’anterior, comunicades per una arcada de perfil apuntat, i en la capçalera es bastí un absis. La nau, bastida alhora que l’absis, es va cobrir amb una volta de canó apuntat que es construí sobre una cintra formada per un encanyissat de canyes juxtaposades, els senyals del qual han quedat en el morter que va servir per a lligar el reble.

Els carreus de l’arcada que divideix les dues naus i que corresponen al mateix moment de les obres, estan tallats i col·locats acuradament.

Es conserva el portal originari que s’obre a la façana de ponent de l’església resolt amb un arc de mig punt fet de dovelles totalment irregulars.

Com a únic element decoratiu es troba, a la imposta que recorre la nau i d’on arrenca la volta, un petit cap humà esculpit esquemàticament.

Prenafeta es menciona com a topònim l'any 980.

El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell. L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086. No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció.

Durant els segles XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors. Precisament en el testament d'un membre d'aquesta nissaga es documenta per primera vegada l'església de Sant Salvador, l'any 1166. Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert.

L'any 1300 una Acta de Visita al Cenobi esmenta la necessitat de construir una capella al lloc.

L'antic poble de Prenafeta quedà abandonat el segle XVIII quan el nucli es traslladà uns dos quilometres al sud.

Actualment l'església es troba en ruïnes.

Quan al topònim Prenafeta, hom defensa que procedeix del llatí pinna fracta “ penya trencada “

Arribeu-vos a Prenafeta, Montblanc, la Conca de Barberà, Tarragona, .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !