Cercador
ESGLÉSIA DE SANT PERE. LES PRESES. LA GARROTXA. GIRONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré, davant la la façana de l’església Parroquial de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, advocada a Sant Pere, tal com consta en el testament d’Elionardis, de l’any 922.
El campanar sol ser un dels elements principals que identifiquen un poble, la característica de l'església de Sant Pere - que comparteix amb poblacions com Olost, El Remei de Creixenturri. L’Alt Ripollès, Santa Eulàlia de Palleja. Llobregat jussà, Basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Sant Esteve Sesrovires. Llobregat jussà. Sant Pau i Sant Pere de Ribes. Garraf,........ - és el fet que té dos campanars.
Els terratrèmols de 1.427 i 1.428 van esfondrar la volta, i els murs van quedar força esquerdats.
A començament del segle XIX es va construir el campanar de llevant, arranjar la façana i fer l’escalinata amb l’entrada principal actual.
L'any 1905 es va reformar el campanar existent i el 1.906 la façana i, es va començar el campanar de ponent, que es va acabar el 1.911.
Un cop superat els terribles efectes derivats de la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, es va començar una nova restauració de tota l’església.
Els darrers anys s’han fet obres tenint en compte la conservació, l’estètica i les necessitats actuals.
Llegia que la creu gòtica de plata del segle XVI, que figurava en l’ inventari d’objectes litúrgics de 1582, obra de l’argenter Olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d'obres i/o arquitectes, que atorgaven a l'església de Sant Pere de les Preses, la seva fesomia.
No acostumen – dissortadament – els pobles de la Garrotxa a tenir un Catàleg de Bens accessible des de la xarxa, i en el cas concret de les Preses , l’església parroquial no forma té la consideració de ‘monument’ a la wikipedia :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Garrotxa#Les_Preses
Tampoc, per descomptat l’escola, com mal acostuma a ser ‘habitual’ al Reino de Espanya i les seves colònies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El campanar sol ser un dels elements principals que identifiquen un poble, la característica de l'església de Sant Pere - que comparteix amb poblacions com Olost, El Remei de Creixenturri. L’Alt Ripollès, Santa Eulàlia de Palleja. Llobregat jussà, Basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Sant Esteve Sesrovires. Llobregat jussà. Sant Pau i Sant Pere de Ribes. Garraf,........ - és el fet que té dos campanars.
Els terratrèmols de 1.427 i 1.428 van esfondrar la volta, i els murs van quedar força esquerdats.
A començament del segle XIX es va construir el campanar de llevant, arranjar la façana i fer l’escalinata amb l’entrada principal actual.
L'any 1905 es va reformar el campanar existent i el 1.906 la façana i, es va començar el campanar de ponent, que es va acabar el 1.911.
Un cop superat els terribles efectes derivats de la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, es va començar una nova restauració de tota l’església.
Els darrers anys s’han fet obres tenint en compte la conservació, l’estètica i les necessitats actuals.
Llegia que la creu gòtica de plata del segle XVI, que figurava en l’ inventari d’objectes litúrgics de 1582, obra de l’argenter Olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.
Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d'obres i/o arquitectes, que atorgaven a l'església de Sant Pere de les Preses, la seva fesomia.
No acostumen – dissortadament – els pobles de la Garrotxa a tenir un Catàleg de Bens accessible des de la xarxa, i en el cas concret de les Preses , l’església parroquial no forma té la consideració de ‘monument’ a la wikipedia :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Garrotxa#Les_Preses
Tampoc, per descomptat l’escola, com mal acostuma a ser ‘habitual’ al Reino de Espanya i les seves colònies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407324 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.