ESGLÉSIA DE SANT PERE DE VALLDENEU. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Josep Olivé Escarré desconeixia l'existència d'aquesta església malgrat haver treballat en la seva joventut a les terres properes de Collsuspina, val a dir que restava meravellat més que per l'edifici - que també - per l'extrema solitud d'aquest paratge.

S'esmenta per primera vegada en el testament sacramental d'Odesind al 1007, com a parròquia frontera del Bisbat de Vic, situada sota les cingleres de Bertí, i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitjana. En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic del llarg del segle XI, concretament el 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere de Vilar Daniel i l'any 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall i els masos circumdants i alhora controlar, des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost.

Al segle XVII, concretament cap al 1640 l'església fou pràcticament reconstruïda com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal foren totalment modificats juntament amb el campanar.

El despoblament de la zona, i el desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller han portat a una reducció de les seves funcions cultuals , Sant Pere no té avui la categoria de parròquia, i depèn eclesiàsticament del rector de Santa Maria d'Aiguafreda.

La descripció tècnica ens explica que l'aparell constructiu utilitzat s'ha basat en l'ús de pedra tosca i l'anomenada pedra vermella de Tagamanent, tota de procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense confrontar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter tot i que gran part del qual no està conservada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conserva.



El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat, cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola. De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i una absidiola, cap al 1640 es va fer una reforma que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central que va suposar el seu allargament i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva mot acusada.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5406956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com