Cercador
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Roser Riubrugent retratava l’església parroquial de Calonge, advocada a Sant Martí – en altres èpoques patró de la cavalleria -, la descripció ens diu que és d'una sola nau, molt ampla, amb 8 capelles laterals comunicades entre sí de manera que semblen formar dues naus laterals. Dues de les capelles més allargades formen una espècie de creuer. La de l'esquera és l'anomenada de la Mare de Déu del Roser. La capçalera és poligonal. Està coberta amb volta de mig punt amb llunetes i els arcs formers són de mig punt i alguns lleugerament apuntats. A la façana, orientada a llevant, destaca l'elegant portalada.
En la part meridional del temple s'aixeca la torre-campanar, de planta quadrada, una bona part de la seva estructura és romànica. Tanmateix, en la part baixa i mur meridional s'hi troben restes de carreus antics, una porta lateral barroca i una part d'una finestra d'arc de mig punt. El campanar consta de tres pisos. Entre el parament i la volta de la part inferior del campanar es veuen restes de la coberta de la nau lateral romànica.
Tot el parament interior és emblanquinant; a les capelles hi ha frescos amb representació d'imatges de sants. Protegint l'entrada hi ha un cancell de fusta.
En la part meridional del temple s'aixeca la torre-campanar, de planta quadrada, una bona part de la seva estructura és romànica. Tanmateix, en la part baixa i mur meridional s'hi troben restes de carreus antics, una porta lateral barroca i una part d'una finestra d'arc de mig punt. El campanar consta de tres pisos. Entre el parament i la volta de la part inferior del campanar es veuen restes de la coberta de la nau lateral romànica.
Tot el parament interior és emblanquinant; a les capelles hi ha frescos amb representació d'imatges de sants. Protegint l'entrada hi ha un cancell de fusta.
Comentaris
-
Ancestralisme que fa expectar! XD![Ofensiu]Bonhomia | 22-07-2014 | Valoració: 10
Això em recorda l'Edat Medieval. És increïble com s'ha posat de "moda" el Medievàlia a Catalunya. Suposo que mirem enrere i tenim raó. Fa temps que no només aprenem de la vista a la cultura, de la parla i de la bona vida, qui sí, qui no.
Sona polític, però el poble es mena i distreu per si mateix. Jo tinc una malaltia al cos que no em permet, de moment, viatjar, i les ganes que en tinc! Només de veure aquestes fotografies... tot llueix!
Sembla que tornar enrere, a voltes, no és tant difícil. És precisament això el que ens dóna vida! : )
Sergi : )
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS