Cercador
ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE TREGURÀ. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Dalmau Juscafresa, retratava l’església de Sant Julià, al nucli de Tregurà de Dalt, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.
S'accedeix al temple per la part oest a través del cementiri.
Llegia a patrimoni Gencat que els documents més antics que es coneixen de l'església corresponen al segle X.
Fent una anàlisi actual de les estructures existents i de les arts manifestes en la decoració podem deduir, buscant paral•lelismes amb altres esglésies, que cap a la fi del segle XVIII i principis del XIX va sofrir una gran transformació: desaparició de l'absis, construcció de la nova façana, del campanar i del baldaquí, restant de la primitiva església tan sols la nau, encara que molt transformada també pels arrebossats i estucs.
La façana, construïda en fase posterior i bastant recent, desfigura l'origen romànic de l'església i suporta un campanar en forma de torre.
Adossat a l'església hi ha un gran casal (rectoria).
També es transformà l'absis, convertint-lo en un presbiteri de forma quadrada.
L'interior té molt poc interès artístic, conservant només de l'època romànica l'estructura de la nau.
Les reformes sofertes es poden datar aproximadament entre els segles XVIII i XIX, havent estat restaurada fa pocs anys.
Els ‘diners d’Amèrica’, obtinguts amb el comerç amb les colònies americanes, permetrien fer i refer cases i casals, i reconvertirien en indrets com Vilallonga de Ter que assolia els 1050 veïns al cens de 1787, les esglésies romàniques en edificis pretensiosos, que qualificàvem en alguna ocasió de ‘mastodòntics’.
El romànic NOMÉS s’ha conservat en les poblacions que no rebien els beneficis d’aquell ‘comerç injust’, i que patirien una creixent despoblació, amb la manufactura i la industrialització.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
S'accedeix al temple per la part oest a través del cementiri.
Llegia a patrimoni Gencat que els documents més antics que es coneixen de l'església corresponen al segle X.
Fent una anàlisi actual de les estructures existents i de les arts manifestes en la decoració podem deduir, buscant paral•lelismes amb altres esglésies, que cap a la fi del segle XVIII i principis del XIX va sofrir una gran transformació: desaparició de l'absis, construcció de la nova façana, del campanar i del baldaquí, restant de la primitiva església tan sols la nau, encara que molt transformada també pels arrebossats i estucs.
La façana, construïda en fase posterior i bastant recent, desfigura l'origen romànic de l'església i suporta un campanar en forma de torre.
Adossat a l'església hi ha un gran casal (rectoria).
També es transformà l'absis, convertint-lo en un presbiteri de forma quadrada.
L'interior té molt poc interès artístic, conservant només de l'època romànica l'estructura de la nau.
Les reformes sofertes es poden datar aproximadament entre els segles XVIII i XIX, havent estat restaurada fa pocs anys.
Els ‘diners d’Amèrica’, obtinguts amb el comerç amb les colònies americanes, permetrien fer i refer cases i casals, i reconvertirien en indrets com Vilallonga de Ter que assolia els 1050 veïns al cens de 1787, les esglésies romàniques en edificis pretensiosos, que qualificàvem en alguna ocasió de ‘mastodòntics’.
El romànic NOMÉS s’ha conservat en les poblacions que no rebien els beneficis d’aquell ‘comerç injust’, i que patirien una creixent despoblació, amb la manufactura i la industrialització.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.