Cercador
ESGLÉSIA DE SANT GERVÀS I PROTÀS DEL CASTELLÓ SOBIRA. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Raul Pastó Ceballos retratava l’esglesiola de Sant Gervàs del Castelló Sobirà (més exactament Sant Gervàs i Sant Protàs del Castelló Sobirà, al terme de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars jussà.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24976
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gerv%C3%A0s_del_Castell%C3%B3_Sobir%C3%A0 ens expliquen que és una ermita poc documentada al llarg de la història.
Malgrat ser clarament d'origen medieval, les primeres notícies que en tenim són dels segles XVII i XVIII. En un testament atorgat el 16 de novembre de 1684, es demana que es faci resar una missa que havia promès fer dir i celebrar "en la iglésia de Sant Gervàs, situada en lo terme de Llimina.
Les següents notícies que en tenim són del 1758, en una visita pastoral.
En aquell moment se la disputaven els rectors de Sant Miquel de la Vall i de Santa Maria de Llimiana, el segon dels quals era l'administrador en aquell moment.
El 1904 consta com a capella de Sant Miquel de la Vall, tot i que la dependència administrativa era de l'ajuntament de Llimiana.
És una església d'una sola nau, recentment restaurada en la zona presbiteral, amb capçalera d'un sol absis semicircular, unit a la nau mitjançant un estret arc presbiteral. Dos arcosolis possiblement posteriors a la primitiva construcció ocupen el lloc on en altres esglésies hi ha les absidioles que formen una capçalera trilobulada. El del sud té volta apuntada; el del nord, s'obre a una capella gòtica, coberta amb volta de creueria i acabada amb una petita absidiola rectangular al nord.
La porta és al mur nord (cosa molt poc habitual en època medieval). Hi ha finestres de doble esqueixada, a l'absis i a ponent, així com a l'absidiola del nord, i d'altres d'una sola esqueixada: a la mateixa absidiola nord i a l'arcosoli sud. Una finestra cruciforme s'obre a la façana de ponent.
L'aparell és del segle XII i començaments del XIII, amb carreus ben tallats, escairats i polits, disposats en filades regulars. L'obra gòtica de l'absidiola nord, dels segles XIV i xv, està resolta d'una forma molt semblant a l'obra romànica.
http://www.llimiana.com/santgervas.php
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24976
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gerv%C3%A0s_del_Castell%C3%B3_Sobir%C3%A0 ens expliquen que és una ermita poc documentada al llarg de la història.
Malgrat ser clarament d'origen medieval, les primeres notícies que en tenim són dels segles XVII i XVIII. En un testament atorgat el 16 de novembre de 1684, es demana que es faci resar una missa que havia promès fer dir i celebrar "en la iglésia de Sant Gervàs, situada en lo terme de Llimina.
Les següents notícies que en tenim són del 1758, en una visita pastoral.
En aquell moment se la disputaven els rectors de Sant Miquel de la Vall i de Santa Maria de Llimiana, el segon dels quals era l'administrador en aquell moment.
El 1904 consta com a capella de Sant Miquel de la Vall, tot i que la dependència administrativa era de l'ajuntament de Llimiana.
És una església d'una sola nau, recentment restaurada en la zona presbiteral, amb capçalera d'un sol absis semicircular, unit a la nau mitjançant un estret arc presbiteral. Dos arcosolis possiblement posteriors a la primitiva construcció ocupen el lloc on en altres esglésies hi ha les absidioles que formen una capçalera trilobulada. El del sud té volta apuntada; el del nord, s'obre a una capella gòtica, coberta amb volta de creueria i acabada amb una petita absidiola rectangular al nord.
La porta és al mur nord (cosa molt poc habitual en època medieval). Hi ha finestres de doble esqueixada, a l'absis i a ponent, així com a l'absidiola del nord, i d'altres d'una sola esqueixada: a la mateixa absidiola nord i a l'arcosoli sud. Una finestra cruciforme s'obre a la façana de ponent.
L'aparell és del segle XII i començaments del XIII, amb carreus ben tallats, escairats i polits, disposats en filades regulars. L'obra gòtica de l'absidiola nord, dels segles XIV i xv, està resolta d'una forma molt semblant a l'obra romànica.
http://www.llimiana.com/santgervas.php
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.