Cercador
ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL TORN. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl sol declinava quan el dimecres 14.12.2016 entravem al Torn el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, eren poc més de les 17:00 hores. L’astre rei, fa la seva sense escoltar al GOBIERNO, al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, i/o a les indicacions de la Führer und Reichskanzler de la UE, Angela Dorothea Merkel, nascuda Angela Dorothea Kasner a Hamburg, aleshores Alemanya Occidental, el 17 de juliol de 1954)
Retratava l’església de Sant Andreu del Torn , bastida en el decurs del segle XVIII damunt d'estructures romàniques i preromàniques. Patrimoni Gencat explica que es va donar una nova orientació al temple: frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis de llevant com a sagristia. El temple és de tres naus, separades per arcs de mig punt, sostinguts per pilars. Els murs han estat decorats amb pintures fetes en temps recents i el seu estat general és bo. La porta d'ingrés és a migjorn, feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737"
La ferramenta romànica i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 centímetres, acabat amb un cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics.
A remarcar també la coronació de la reixa del cementiri, on hi consta la data 1885, i les inicials J - S.
La pica romànica conservada a l'interior del temple, està actualment en desús. Es troba situada als peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra exterior i tancada per una reixa. Està ornamentada amb petites arcuacions cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral estilitzat. La seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.
No trobava cap manifestació de vida, i com dissortadament passa amb massa freqüència a la Catalunya ‘ real’ , no podia retratar l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista.
Penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Andreu , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Ítem més, contra la tesis que situa l’inici de la civilització amb la dictadura franquista, no cal malgastar gaires arguments, o si?.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
Retratava l’església de Sant Andreu del Torn , bastida en el decurs del segle XVIII damunt d'estructures romàniques i preromàniques. Patrimoni Gencat explica que es va donar una nova orientació al temple: frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis de llevant com a sagristia. El temple és de tres naus, separades per arcs de mig punt, sostinguts per pilars. Els murs han estat decorats amb pintures fetes en temps recents i el seu estat general és bo. La porta d'ingrés és a migjorn, feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737"
La ferramenta romànica i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 centímetres, acabat amb un cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics.
A remarcar també la coronació de la reixa del cementiri, on hi consta la data 1885, i les inicials J - S.
La pica romànica conservada a l'interior del temple, està actualment en desús. Es troba situada als peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra exterior i tancada per una reixa. Està ornamentada amb petites arcuacions cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral estilitzat. La seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.
No trobava cap manifestació de vida, i com dissortadament passa amb massa freqüència a la Catalunya ‘ real’ , no podia retratar l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista.
Penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Andreu , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Ítem més, contra la tesis que situa l’inici de la civilització amb la dictadura franquista, no cal malgastar gaires arguments, o si?.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407382 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.