Cercador
ESGLAIS SOTA EL CEL NOCTURN
Un relat de: JaumedelleidaESGLAIS SOTA EL CEL NOCTURN
Vam jaure com sortosament podem fer moltes nits, i en vam gaudir d’aquesta situació. A ella, la noto ben relaxada i amb respiració suau després del seu darrer espasme, però fa poca estona que ja veig que torna a començar a gesticular i a moure el cap. Intueixo, altre cop, que espera tenir ben aviat, un nou sarau. Com si ho veiés vaja!.
Continua estant estirada sobre el llit, d’esquena a mi, oferint-me tot el seu dors i encara sense cap peça de roba a sobre. Són tot just les dues de la matinada i jo segueixo estant amatent en espera d’esdeveniments, per si de cas, mentre noto la brisa que entra suaument per la finestra oberta de bat a bat, per a gaudi de la brillantor dels estels i de la mitja lluna que lluïa com a única font llumínica de l’estança. Tot i la bucòlica escena, ara mateix, no em veig amb l’idèntic estat d’ànim d’ella. I això que continuo també ben nu, com solc fer-ho sempre durant el bon temps.
- Ahhhh (Vaja! veig que ja comença un primer respir seu més accentuat)
Jo segueixo callat a veure fins on és capaç d’aguantar.
- Ahhh Ahhh (caram! Això sembla que es comença a animar.Em recorda el seu darrer esglai. I em pregunto: si jo ara no em noto com ella, quina ha de ser la meva resposta?, què hauré de fer?, la desvetllo i m’hi involucro? No sé, no sé)
- Ahhhh Ahhhh Ahhhhh (Veig que són tan forts els sospirs, que no crec pas que segueixi adormida, i aleshores li goso preguntar:
- Què?, ja hi tornes a ser?
I ella, sense dir-me res, i sense girar-se, em fa dos moviments de cap que responen negativament la meva pregunta. Evidentment, jo no hi insisteixo en preguntar-li res més. Igual tot és un malson (bonson) en veu alta.
- Ahhhh Ahhh Ahhhh Ahhhhtttttxiiiissss!!!!
- Salut! Veus? Ja t’ho deia jo que no podies dormir sense tapar-te. M’haguessis fet cas al principi, això no t’hauria passat, perquè com t’ho dius ets fredolica. Crec que ara sí que l’has agafat ben fort. Apa, tapa’t i dorm.
Vam jaure com sortosament podem fer moltes nits, i en vam gaudir d’aquesta situació. A ella, la noto ben relaxada i amb respiració suau després del seu darrer espasme, però fa poca estona que ja veig que torna a començar a gesticular i a moure el cap. Intueixo, altre cop, que espera tenir ben aviat, un nou sarau. Com si ho veiés vaja!.
Continua estant estirada sobre el llit, d’esquena a mi, oferint-me tot el seu dors i encara sense cap peça de roba a sobre. Són tot just les dues de la matinada i jo segueixo estant amatent en espera d’esdeveniments, per si de cas, mentre noto la brisa que entra suaument per la finestra oberta de bat a bat, per a gaudi de la brillantor dels estels i de la mitja lluna que lluïa com a única font llumínica de l’estança. Tot i la bucòlica escena, ara mateix, no em veig amb l’idèntic estat d’ànim d’ella. I això que continuo també ben nu, com solc fer-ho sempre durant el bon temps.
- Ahhhh (Vaja! veig que ja comença un primer respir seu més accentuat)
Jo segueixo callat a veure fins on és capaç d’aguantar.
- Ahhh Ahhh (caram! Això sembla que es comença a animar.Em recorda el seu darrer esglai. I em pregunto: si jo ara no em noto com ella, quina ha de ser la meva resposta?, què hauré de fer?, la desvetllo i m’hi involucro? No sé, no sé)
- Ahhhh Ahhhh Ahhhhh (Veig que són tan forts els sospirs, que no crec pas que segueixi adormida, i aleshores li goso preguntar:
- Què?, ja hi tornes a ser?
I ella, sense dir-me res, i sense girar-se, em fa dos moviments de cap que responen negativament la meva pregunta. Evidentment, jo no hi insisteixo en preguntar-li res més. Igual tot és un malson (bonson) en veu alta.
- Ahhhh Ahhh Ahhhh Ahhhhtttttxiiiissss!!!!
- Salut! Veus? Ja t’ho deia jo que no podies dormir sense tapar-te. M’haguessis fet cas al principi, això no t’hauria passat, perquè com t’ho dius ets fredolica. Crec que ara sí que l’has agafat ben fort. Apa, tapa’t i dorm.
Comentaris
-
Amb el cul a l'aire.[Ofensiu]Carles Ferran | 20-06-2012
Bé ho diuen que dormir amb el cul a l'aire porta conseqüències... Tapa't tu també.
Una abraçada.
l´Autor
365 Relats
728 Comentaris
369822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.
Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida
Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR
Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com