Esglai

La destrucció



d'Eulàlia Corbella









Esglai




No hi tinc res a dir,



només clemència, demano;



miro amunt, sense cara,



no tinc braços,



i a dins, un esclat



de sang avança



per les venes.



Però estic tranquil,



o un pel tranquil,



Penso que en la foscor



en que em trobo,



només la llum del meu cos



resplendeix encara,



i potser algú des de "dalt"



- com un pare o una mare -



veuran el resplendor



i desfaran un cop més



el que em sembla una mort,



un destí insuportable,...