Esgarrapa!

Un relat de: mar - montse assens

*


Esgarrapa!
Esgarrapa fort,
fins que l'urpa et sagni
i surti lliure i cofoia
la sang roja.

Que baixi l'escalinata de marbre
i els graons de dos en dos,
perdent-se a l'estació deserta
oblidant-se de tot.

Et desitjo, aquest vespre!

Maleeixo els consells
que jo mateixa aconsello
-i que no m'aplico-
Gests ortopèdics
que ja em fan nosa.

Esporgo branques rovellades
perquè s'escapi la saba,
a cor obert...

I raono:
Com puc perdre't, si no et tinc?

-Que rebel m'ha sortit l'ànima!-

Comentaris

  • Urpes i boscos[Ofensiu]
    lupusminor | 21-05-2006

    Urpes i boscos em són familiars.

    Ets tu la mar que s'ha passat per la Llobera? No sé com, la pista, que és perdia entre els matolls, m'ha dut ací.

    (No m'atreveixo a valor, i menys sobre una escala decimal. Però m'ha agradat.)

  • Arrencant l'escorça (gests ortopèdics)[Ofensiu]
    angie | 19-05-2006

    Una manera de desputllar-se del sobrer, d'arribar al fons de les coses, de deixar-se veure i utilitzant la figura de la sang com allò més íntim, gairebé intransferible que decidim donar i que baixa escales de marbre (genial!), calent sobre fred, malgrat tot...

    El títol (per a mi, molt important) l'has clavat, com l'urpa!

    Només hi ha un vers que canviaria, en lloc de dir els consells que aconsello, potser diria els consells que regalo o escampo (molt subjectiu)

    petons, mar

    angie

  • trobo[Ofensiu]
    Lavínia | 19-05-2006 | Valoració: 10

    que la rebel·lia t'és ben profitosa, mar, i que l'esgarrapa fort de la mateixa que fa sortir la sang i la saba dels arbres fa sortir lliurement les paraules sense ferir-les.

    Un petó.

    Lavínia

  • mots indomables[Ofensiu]
    helena | 19-05-2006 | Valoració: 10


    M'encanta el teu poema salvatge i bell.

    helena

  • torna[Ofensiu]
    jaumesb | 19-05-2006 | Valoració: 10

    torna a escriure

  • Correcció d'errates[Ofensiu]
    Ferran Planell | 19-05-2006

    Si us plau, del blau senyora, no tanqui vostè a ningú, que jo, en referir-me a les aigües del llac, el que volia dir, era: "tranquil·les".

  • Els seients, devien ser blaus.[Ofensiu]
    Ferran Planell | 19-05-2006

    Havia sentit a parlar de muses, de platges desertes, d'abruptes paratges, de llacs d'aigües tanqui-les, de freds espais nevats... Veig bocabadat, però, que un trajecte en tren, també pot ser font d'inspiració.

Valoració mitja: 10