Esdevenim absents

escrit amb bata blanca...

Salut.
onatge

i ens capfiquem, si tot aixo, no es un pur tramit, per anar a un altre cantó. Mentres, aqui, ens sentim paralitzats, destrossats per critiques poc constructives, amb el revers del mal, assetjant a cada cantonada. I el cel sera blau, i la son ens evaira
just abans de caure l'aigua...

tens una fluïdesa extraordinària! Un devessall d'imatges i de paraules plenes de força i embranzida.

Molt bé gypsy (ostres! quin pseudònim!) et submergeixes en els conceptes, t'hi capbusses, explores i ets capaç d'emergir entre les onades de les paraules del poema...

Felicitatssssssss!!

em queda la sensació de quelcom que atrau amb molta dolçor, es un joc sinuós de misteri, de paraules que res invaliden i tot o volen. Somnis per somniar, somnis per a oblidar, somnis per ser lliure.

Somnis per no ser, essent el que s'és.

bona nit

Sempre es pot anar més enllà, però el que no es mou és el cos. Aquest cant a la nit m'ha semblat una mena de viatge astral terrorífic.
Sobre el budisme espero tenir temps per informar-me'n.

"Retrocedim tímidament,

despintem els pensaments ..."

talment com ho fan els poetes...

Els dos primers versos tenen una profunditat infinita :

Destins de mort ens duen a l'aigua (suposo que té un significat especial per a tu) , letàrgicament mentre dormim (si dormim morim una mica... una interpretació totalment meva)

Bé, torno a dir que sempre tinc que fer-ne dues lectures mínim dels teus poemes i això vol dir que m'agraden.

angie

sense paraules

Sempre hem costa comentar-te, però, no pas llegir-te, llegir-te resulta molt agradable, tot i que la veritat, ho tinc que fer mes d'una vegada.
Bé com diu en Capdelin "dama blanca de la poesia selecta", segueix per aquest camí, i els lectors discrets seguirem gaudint d'aquesta poesia tant teva.
Enhorabona gypsy.
Un farcellet d'abraçades, "que ja se que t'agraden les virtuals", enganxats amb un parell de petons "també virtuals.

Josep Mª

Esdevenim absents totes les nits per més tard, transformar-nos en un vers o potser en un animalet que va pels carrers mirant a esquerra i dreta a cada cantonada que creua.

Esdevenim absents per poder ser poetes.

Què hi ha en aquest món de nit, quan la ment vola per camins desconeguts?
Estem tan plens de misteris, de somnis, de significats ocults que se'ns escapen de les mans a l'arribar a la linea d'un horitzó desdibuixat per la calitja.

Un joc seductor i profund de sentiments i emocions que va més enllà del que es deixa veure. Desgranes fraccions d'un espai interior i les deixes aletejar entre el fràgil batec de la vida i la mort, allí on les preguntes i les respostes no tenen forma concreta.

M'encanta el final; és com tornar al presumpte món real, oblidant les ombres i les veus que ens mostren l'eternitat des de l'abisme.

Una abraçada molt gran i fins aviat!

i presents
abracem la vida
abracem la mort
que ens ensenya a viure
com l'escriure

felicitats pel poema i gràcies per les teves paraules

"Retrocedim tímidament,
despintem els pensaments"

tantes vegades, que estem gastant la tela...sempre dubtant, embrutant i despintant. Un poema sublim...uns versos lleugers i a la vegada densos.

en comentar-te perquè estava de vacances.
veig que, malgrat les calorades, segueixes igual o més d'enigmàtica, profunda, abstracta, purament poètica i segueixes amb aquell aroma de DAMA BLANCA de la poesia selecta.
Petons i una abraçada.

és que no el tens comentat aquest?. És sublim, com tot el què escrius, realment t'admiro, hi ha per aquí molt bona poetessa i sens dubte tu, ho ets. Gràcies pels teus comentaris sempre tan càlids, paraules com les teves, donen moral...i fan que cregui en el que faig.1petonàs. ESPIRAL.