Escultura de ferro

Ens cal el pacte de les bandes sòlides
perquè no ens mati la misericòrdia.

Et segueixo des de l'altra vorera,
m'entretens quan no he d'anar a la feina.
L'escultura de color aigües verdes
i fecals s'esculpeix a sí mateixa.
Has pres la mania de l'arquitecte:
enrunar orígens amb exteriors.
Amb una postura sòlida i freda,
amagues la mirada entre genolls.
Quan poc m'importa, m'assec en el banc,
i somnio instants en que la ciutat
dorm i fas caure la closca de pedra
als meus peus. I les inundacions
m'amaren d'ambició d'esbrinar
que guardes sota el vestit valedor.

Atès que no puc fer-te canviar,
m'esclavitzo en la fascinació.