Escull

Necessito evadir-me de tu, m'estàs trencant el cor, estàs fen que l'espera de la teva resposta sigui interminablement llarga, no és que et demani una resposta per agafar un camí o un altre, simplement ja me n'he fet a l'idea, ser que marxaràs aniràs a descobrir món juntament amb el teu somni...as sortit de sota les pedres per deixar petjada allà on vagis, i si et serveix de consol, a mi mas trepitjat ben fort, ser que si marxes el dolor serà suportable, tranquil no em vindrà de nou, tot i així necessito allunyar-me...t'estic fen mal, jo no vull ser un impediment, no puc demanar-te que et quedis, no ho puc fer, i em conec, estic de mala llet, tot el que em diguis em semblarà malament facis el que facis no estaràs a l'altura del que et demanaré jo...i no es per fer-te la guitza...simplement no ser com posar-me davant teu, em sap greu és la meva manera d'actuar...tinc el cor envoltat d'un tel que cega cada petita gra d'esperança, d'aquesta manera evitaré caure i fer-me mal...ja m'estic fen a la idea, t'estimo, però tu mateix em vares dir, entre el hoquei i tu...pesa més l'hoquei, i t'entenc no et pensis que sóc una egoista, però em fan mal aquestes paraules i les tinc present a cada instant.

T'estimo amb tot el meu ser.