Escull amb el cor

No hi ha millor política que la que s'escull des de l'inici com un estil de vida propi. Si de veritat valorem la nostra llengua i en som tants/es que volem donar-li suport, i és més, som capaços de defensar-la...; fem-ne ús d'ella, ja està bé! Sense por i amb amor per a que continue viva. I si algú/na no l'entén, fa errades, o no s'hi sent còmode (escolteu, veïns del sud i de l'oest), no ha d'avergonyir-se, sino seguir endavant amb la decisió que considere més oportuna. Però els que sí que la parleu i al menys alguna cosa en sabeu escriure, no ho oblideu, teniu a les vostres mans la preservació de la nostra llengua.

De veres dieu que defenseu la llengua, i voleu que no desaparega, quan en realitat no pareu d'enviar missatges en castellà, quan tots els comentaris que realment vos donen confiança els feu en la llengua majoritària? S'heu parat a pensar la magnitud de l'impacte que tenen les vostres paraules? No sou només vosaltres els que esteu deixant-la de banda, sino tot/es aquells que els reben, els qui vos seguixen a les xarxes, aquells amb qui aneu construint noves connexions en la vostra interacció diaria.

Escric açò perquè crec que ens hem de parar a pensar, hem de reflexionar i anar amb cura amb el que vol dir "defensar una llengua". I no ho escric perquè estiga en contra d'altres llengües, ni tinc la intenció de que tothom ara acabe parlant la nostra llengua, sino perquè vull que parem compte als comentaris que es llancen cada dia que el mestre envia una tasca en valencià, cada dia que veieu els correus de la rectora en les dues llengües, cada vegada que el dit passa per l'emissora en català o en valencià. Pareu de recriminar, deixeu estar ja els vostres propis interessos (si es que en teniu) i escolteu la terra d'on heu naixcut, la herència que els vostres majors vos han deixat, llegiu el passat de la vostra història i descobrireu que sou part d'un poble a qui no podeu deixar-lo anar.