Escudella integral d´orgia medieval

Em contar un mester
l'art de ficar
sense llepar assumptes
de plebeies juntes

S'endinsà en el jardí
i es deixà acostar
com faneca plantar
enarborat bergantí

La bella, gosada en l'ofici
va conduir testa a orifici
satisfet i pres d'olor
amorrà boca a flor

Vaig llepar el seu color
em deia amb dolor
vaig degustar el seu sabor

I vaig trobar amb estupor
restes de penombres
aromes i teixidures sense dolçor

Prest, vaig amagar gola
treure-la i no ficar-la
on abans estar gossada
de larves teses

Millor no tastar fonts alienes
ni roses sense rentar
abans d'assaborir menjar

Que les flors regades
amb aigües clares
son millor que les abonades

Vaig prendre nota del consell:
Quan menjo conill
no hi ha flors que valguin
Sem gira el cervell!

Me amorro a la pell
raspallo el complex com puc
amb saliva i llengua
frego al detall
Penco com ruc
deixant coure, mirall.

Segueixo consell de mester

Reclamen el meu menester
dames i aldeanes indecents

Mes, no estalvio en plaer
Però m'agradaria saber
per què a la meva boca impacient
solament queda una dent.

Serà poc l'al·licient?