ESCRIVIA AMB UNA OLIVETTI VERDA. Ha participat en el repte calasic Dxxxv

Estava escrivent amb una Olivetti portàtil de color verd, una cigarreta a la boca i un altre cremant-se al cendrer; afora queia un aiguat, les gotes retopaven amb força contra el terra de la terrassa.
Era a la seva habitació, tenia un escriptori que li havia fet a mida el fuster, ple de frases contestatàries i reivindicatives, dinou anys, texans i camisa masculina amb coll de Maó, calcava menorquines amb sola de pneumàtic de camió...Al tocadiscos David Bowie; podia passar-se hores i hores escrivent, era l’únic que donava sentit a la seva vida, publicava alguna cosa a la revista Vibracions i en la del club CCC, en l'apartat col• col·laboracions del lector. Confiava estudiar periodisme, tot i que la psicologia també li interessava i molt...de fet ja havien quedat amb una amiga que ella faria psicologia, i l'altra psiquiatria i treballarien juntes...però ostres això d'escriure …l’enganxava molt fort, de fet no entenia d'un sortia tot el que quedava al paper.
Es va sentir un soroll, no li va donar importància , seria qualsevol cosa...Eren les 12.30h de la matinada , a casa hi havia el pare que dormia i ningú més, no va fer cas, a l’estona una altre soroll , no l’identificava be, per la musica que li arribava a traves els auriculars , així que va sortir al passadís , va mira amunt i avall; la porta de l’habitació del seu pare era entreoberta, es va assegurar de que estes dormint, tot i que els ronxets que es sentien no ho feien necessari! Va tornar a escriure i al cap de poc, passes! Aquest cop ho va identificar com passes …
Que passava aquí? Va sortir i va revisar les habitacions de la casa una a una, obrint el llum i amb el cor ara si, a cent! Uf, quin respir cada cop que comprovava que tot estava en ordre...els armaris, sota el llit... res fora de lloc .
Quan va tornar al escriptori va notat quelcom diferent...els folis... on eren els folis que tenia escrits!!! Per Deu que passava ? Que coi estava passant? Creient que potser el pare li feia broma el va despertar , ell va obrir els ulls de mal humor i li etziba un: que passa? Perquè em despertes?
Mira es que...i li explica el que esta succeint fa una estona...ell la mira i li diu: deixem dormir! Sempre has estat una fantasiosa , ves a dormir i deixat de romanços...
Va pensar que tenia raó i era el millor, ja era força tard. Al entrar de nou a l’habitació quelcom va atraure la seva atenció, el llit, damunt el blau marí dels llençols .s’hi estenien varies taques blanquinoses...va pensar en la possibilitat de que ja hi fossin...però...els havia canviat al mati...ho hagués vist...
A darrera seu una corrent d'aire fred, el soroll de passes i una rialla...
L’endemà la seva professora de Ioga, li va parlar dels esperits juganers.