Escriure

Un relat de: Llibre

Gota a gota,
com les espurnes que s'estavellen
a les humides teulades de les cases humils,
cobertes per la boira de la vall,
s'omple,
irreversible,
la vida,
la que podem compartir,
la que paga la pena de ser viscuda.

I escriure és una experiència
que mereix ser viscuda.

Escriure és la recerca
de coses que han de ser dites,
si algú les vol sentir.
Escriure és un vici solitari,
un recorregut
cap als nostres interrogants.

No sempre es pot,
o es vol,
escriure el que cal,
però som aquí,
esgarrapant les hores
que la vida ens regala.

I ara,
a mar obert,
fa fred.
Que res no és fàcil,
però l'aire és més pur.
I aquest és un bon lloc per viure,
un territori
anomenat llibertat.

Ancorar?
On?
No hi ha terra ferma al pol Nord.
Sols blocs de gel
que poden anar a la deriva
i arrossegar-nos amb ells.

Cal anar més al Nord,
allà on s'ha de baixar del segur trencaglaç
i seguir a peu,
deixant el vaixell encallat entre blocs de gel.

Potser caldrà agafar el trineu
i tirar amunt,
vers el nord gelat.

(4-12-2004)

Comentaris

  • Moltes gràcies...[Ofensiu]
    Llibre | 13-12-2004

    a tots i a totes pels vostres comentaris.

    Ja us vaig explicar en el fòrum, posteriorment a les vostres paraules, que aquest poema no em pertany. Són mots d'un bon amic a qui he aconsellat que s'integri a la nostra petita i gran família, els relataires de RC. Però ell s'esmuny aduint que no té res important a dir ni res digne de ser publicat.

    Els vostres comentaris no han fet més que corroborar la meva teoria: que té molt a dir i molt a escriure.

    Gràcies de nou.

    Salut, companys!

    LLIBRE

  • profund[Ofensiu]
    AINOA | 12-12-2004 | Valoració: 10

    M'agradat molt, es molt profund i un clam a la llibertat.
    expreses molt be el sentiment de escriure.
    gracias per el comentari, una abraçada.

  • Un cant a la necessitat pregona d'escriure,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 12-12-2004 | Valoració: 10

    Un cant des de la profunditat al més enllà de tot, a la necessitat d'habitar la terra denominada llibertat, a la voluntat ferma d'arribar al Nord que tu, com a persona, àdhuc més i tot que com a autora, t'has fet propi. Als teus ideals, per més utòpics que a vegades puguin semblar. Perquè les utopies poden ser algun dia més que utòpiques, poden ser reals. Altrament, no podrien ser utopies.
    Sorprens amb un poema molt diferent dels que ens tens acostumats, amb rimes treballades, musicalitat, síl·labes... M'atreveixo a dir que és dels més profunds que has escrit. És poderós, és invencible fins i tot com la pròpia necessitat d'escriure que tenim. I és increïble la força que has donat a aquesta metàfora, perquè no només és un dir "anem cap al Nord", la nostra fita. És un tornar-ho a dir, i un tornar-ho a repetir, i a insistir un cop més. Fins a trencar els esquemes per més que hagin estat la base de la nostra vida, de la nostra, si no ho vols tan dramàtic, personalitat, per seguir endavant. Deixarem alló que ens fa sentir segurs. I ja no tindrem necessitat de seguretat per seguir lluitant. Serà la força d'allò invencible. Serà la força d'escriure.
    Aquest poema m'ha despertat el record de la lectura de les gestes èpiques. Gràcies per la il·lusió d'aquestes paraules, el millor antidepressiu per quan la literatura se'm rebel·la i davant una pàgina en blanc no sé què fer. Una obra mestre que em clico a favorits. Gràcies, Llibre.

  • silvia_peratallada | 12-12-2004

    m'ho poses complicat....jejej
    en primer lloc, moltes gracies pels teus comentaris...però jo no crec estar a l'alçada de fer un comentari amb peus i cap...però bé...mho demanes i ho faré, perqué si, perquè em ve de gust, i perquè tho mereixes..
    hi ha frases que magraden especialment...la part de"s'omple, irreversible, la vida" es fantastic...el que trobo, que jo tb ho faig molt, es que barreges talls molt metafòrics, dolços i suaus (esgarrapant les hores que la vida ens regala), amb coses simples, com el tema de la poesia...i m'agrada...el tros del "recorregut cap als nostres interrogants..."molt i molt bonic...

  • faig el que puc[Ofensiu]
    març | 11-12-2004

    Hola!! La veritat és que m'ha fet molta il·lusió que em comentessis tant! Moltíssimes gràcies. Jo no comento massa, perquè, la veritat, crec que no tinc el nivell que circula per aquí, i sovint no sé què dir.

    M'agrada el poema. Pel meu gust, convina metàfora amb un llenguatge molt més planer, que, en no conèixer-te, se'm fa molt més fàcil.
    Quant al contingut, un 10, crec que l'encertes de totes, totes. Felicitat, m'agrada!Em sap greu, però, que el comentari no serà massa...no sé...que no mata, tampoc. Però m'ha agradat moltíssim que em demenessis que et comentés. Així que, com diu el títol del comentari "faig el que puc".

    Tornant als comentaris que m'has fet tu, et diré que la majoria de poemes que tinc penjats aquí són cançons. Fa dos anys era vocalista d'un grup i escrivia les lletres d'alguns temes. Aquelles, però, eren en anglès, però com que plasmaven sentiments que en aquells moments sentia tan forts, són importants per mi. De manera que, en voler penjar-los a la web, vaig decidir traduir les lletres i adaptar-les.

    Altra vegada, moltíssimes gràcies pel teu temps, m'ha fet moltíssima il·lusió.

    Una abraçada!!

  • Profund i esperançador...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-12-2004

    M'encanta.

    Realment viure no és fàcil, però val molt la pena.
    Quan dius:
    "Potser caldrà agafar el trineu
    i tirar amunt,
    vers el nord gelat",
    és com buscar on calgui la força per trobar la il·lusió i l'esperança de viure i de no deixar-se enfonçar.
    M'agrada el missatge. El poema entrellaça la força de la vida, amb la gran sort de poder compartir a través de l'escriptura precisament
    aquesta experiència.

    PD.- Et volia comentar que en el meu poema Retalls, que t'ha fet esgarrifar l'espinada, quan escric:
    "Absurd és retenir amb esforç maldestre
    retalls de la vida, d'univers sargit".
    em refereixo a conformar-me només amb retalls, crec que necessito retenir-ho tot des de un punt de vista més global. Engolir-me la vida sencera, no malgastar l'energia en retenir potser coses que no són tan importants.
    És com fondre's en un tot, així l'univers que tindré dins meu no estarà sargit.
    Ja sé que és una mica embolicat...
    En fi, volia dir que m'agradaria viure-ho tot molt intensament, sense escapçar ni retallar.

    Fins aviat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero