eScRiuRe

Un relat de: AnNna

El llenguatge. Gran element. És el que ens diferencia de la resta dels animals del món. El llenguatge i el raonament. El raonament i el llenguatge. Paraules, idees, conceptes. Expressar-se. Comunicar-se. Parlar. Vet'ho aquí.
Una llengua. Una parla. Un mode de comunicació i de reflectir als altres el que tenim al cervell, dins nostre, el que pensem. Lliurement. Un munt d'imatges per escollir. Una llista immensa de paraules. Escollides o no segons el context en el que ens trobem. Pronunciades amb cura, d'una certa manera determinada. Normes inexistents a la realitat, però que hi són al subconscient.
Ara bé, a l'hora d'escriure, d'escriure perquè es vol, perquè se'n té ganes o simplement, per escriure, això canvia. Quan un es converteix en escriptor, quan un fa algun text literari, aquestes normes imaginàries es dissolen i es difuminen. Perquè escriure és deixar-se portar per la ment, pensaments, idees, sentiments. Escrivim el que ens ve al cap, el que creiem convenient que hem de dir. Utilitzem el llenguatge com ens ve de gust. Sense res que ens lligui. Res que ens privi de ser nosaltres mateixos. Un escriptor literari ha de tenir una llibertat absoluta sobre el llenguatge que està utilitzant. Perquè es tracta de la seva obra, no de ningú més. Única i exclusivament seva. Feta al seu gust. A la seva manera. Com un pintor pot fer servir la pintura que vulgui al pintar un quadre.
L'escriptor està creant. I ha de ser ell qui inventi, qui expressi, de la forma que cregui necessària, la seva nova creació.

Comentaris

  • Coment[Ofensiu]
    Linkinpark | 06-02-2005 | Valoració: 8

    Tens tota la raó del món amb tot el q has dit. Podem fer el q volem, críticar a algú, expressar els nostres sentiments... Col·locant aquesta paraula aquí i aquesta allà. Molt bé!

  • Lliures...![Ofensiu]
    rnbonet | 01-02-2005 | Valoració: 10

    ... de debò! Som lliures per utilitzar les paraules com ens vinga de gana... Tenim llibertat absoluta per lligar-les, modificar-les..., fins i tot, inventar-les... Ordenant-les d'una manera determinada, creem nous conceptes, noves formes: idees concretes, belles imatges... conjunts arquitectònics de paraules!!!
    I elles, les paraules, ens fan ser lliures a nosaltres...

  • De desacords i envejes...[Ofensiu]
    pivotatomic | 01-02-2005

    Hola, Annna amb overbooking d'enes!

    Anem a pams. Estilísticament, no li poso cap pega al teu assaig minimalista. Tens una idea ben clara i la defenses amb un ofici envejable per una persona dels teus anys.

    On podriem discrepar és en el contingut. Més enllà de si estem o no d'acord (que ho estem, relativament), sí et diria que com a reflexió coincideixo amb la Llibre en que és un pel incomplerta i precipitada. Pel que fa pròpiament als teus arguments, doncs mira, crec que tens prou raó quan reivindiques llibertat per als creadors. Evidentment, sense aquesta llibertat, és gairebé impossible a l'hora d'obrir nous camins per la literatura.

    Ara bé, la pega la poso quan utilitzem alguns recursos de forma gratuita. Ho dic pensant amb la teva afició a barrejar majúscules i minúscules. Rumiant-la només li veig una funció purament estètica (amb algunes gotes de provocació, potser?). Es clar que tu em pots dir, val, però a mi m'agrada així. L'argument és indestructible... tant com la meva resposta de... val, però a mi em fot nerviós.

    Evidentment, entrem en el terreny de la subjectivitat, on tothom té raó i no hi ha absoluts. Per això ja et dic que la meva opinió és tan bona com la teva. Ara, jo, a la barreja aquesta no li veig cap utilitat real, cap aventatge, cap camí cap enlloc, i per això, la qüestiono.

    El que no qüestiono, en tot cas, és la inquietud que t'ha portat a posar-la en pràctica i que, a ben segur, et portarà a altrs llocs per mi molt més interessants. A aquesta inquietud, a aquest neguit, de veritat, els envejo.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 31-01-2005

    Buf! Em resulta una mica difícil comentar-te aquest relat perquè no és pròpiament un relat-història. Més aviat tira cap a assaig, pensament, filosofia... anomena-ho com vulguis!

    I què faig? Et dic senzillament el que en penso? O provo d'analitzar el text des d'un punt de vista literari?

    Si intento tirar endavant amb aquesta darrera opció, només et puc dir que potser el relat queda un pèl coix. Presentes el problema que penses tractar, enumeres diferents aspectes d'ell i els enfrontes a altres aspectes, però després no hi ha un tancament clar, unes conclusions (o senzillament unes no-conclusions, que també seria vàlid). Trobo que tanques el text molt en sec, de manera precipitada.

    A banda d'aquest detall, el que sí constato és que està escrit amb claredat de contingut, i això ho transmets amb eficàcia. Dius el que vols dir com ho vols dir.

    Quasi et podria contestar: "oído barra!"

    Salut!

    LLIBRE

    PD.- A títol personal, no me'n puc estar, de donar la meva opinió. El llenguatge és creació, com molt bé dius, però crec que les normes que existeixen no són gratuïtes. Cert que de vegades encotillen a l'escriptor o escriptora, però per sortir de l'encotillament no cal saltar-se les normes, sinó estudiar-les a fons i fer els girs oportuns per poder escriure amb plena llibertat, i alhora de manera políticament correcte. No oblidem que el llenguatge escrit, a més d'un acte creatiu, també és un acte de comunicació. I si ens deixem anar amb una llibertat sense mesura, aquest darrer aspecte es perd. Es tracta de triar, de tenir una escala de valors ben definida. I a partir d'aquí, si s'és conscient d'allò que es guanya i d'allò que es perd... qualsevol opció és vàlida, penso. Jo, però, intento seguir les normes i posar-me el vestit del llenguatge amb tota l'amplada que em pugui permetre perquè no m'encotilli.

  • permet-me discrepar[Ofensiu]
    neret | 31-01-2005

    jo si crec que serveixen per alguna cosa les normes per al llenguatge. Si no intenta llegir algun text dels que escrivien els nostres avis o revesavis... els que escrivien en català sense cap mena d'estudis. són molt rics en mots que estan desapareixent, però a voltes poden resultar incomprensibles.

    Està clar que hi ha cops que les normes poden encorsetar el llenguatge i cohibir la llibertat de l'escriptor, però crec que per trencar-les ha d'estar molt justificada aquesta necessitat...
    no sé si m'explico

  • Sí...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-01-2005 | Valoració: 10

    ... xicota, sí! Utilitza els mots, sublima les paraules, segueix creant... sempre lliure, sempre innovadora...
    Escriu, escriu... Escriu i inventa històries sentides, relats imaginaris... sempre!

  • Llengua = cultura[Ofensiu]
    llibertària | 29-12-2004

    Trobo que t’has deixat que la llengua, no sols és per comunicar, sinó també una icona de la cultura a la que pertanys, i amb això un sentiment arrelat. Diuen que escriure en la teva llengua materna, fa que allò que escriguis sigui molt més bonic, jo hi crec, i davant de la llibertat literària, prenc la llibertat d’escriure amb la meva llengua materna.
    Sí, llibertat absoluta, l’home crea realitats, ja sigui mitjançant un paper, com en una tela, com construir naus espacials.
    Trobo que el teu relat també reflecteix aquesta condició humana i prenc així també el títol de la pintura d’en René Magritte.
    Molt bon relat!!! Felicitats

  • què n´ets de mona!!![Ofensiu]
    Capdelin | 13-12-2004 | Valoració: 10

    què n´ets de llesta, què n´ets de lliure!!!
    sembla que endevines el meu pensament... tens tota la raó:
    quan intento llegir relats ideals, fets per escriptors professionals, escrits amb un llenguatge massa perfecte, massa cult... sembla que els han escrit per ser adorats, per ser enquadernats amb tapes d´or, per guanyar el premi Cervantes o el premi Planeta... em fan massa respecte...
    m´agraden els escrits on l´autor/a, com tu... diu el que pensa, com li sembla, sense matar-se per les formes... d´una forma juvenil, crua, nua...
    t´admiro, AnNna de les tres ennes... tens molt talent, wuappaaaaa!!!

Valoració mitja: 9.4