Cercador
Escriure em llepa les ferides
Un relat de: AntavianAEscriure em llepa les ferides
Em llepa les tristeses
Em llepa les decepcions
Em llepa la solitud
Em llepa el silenci
Em llepa les llàgrimes
Em llepa els malsons
Em llepa els disgustos
Em llepa les preocupacions
Em llepa els nervis
Em llepa la desesperació
Em llepa les angoixes
Em llepa la desorientació
Escriure em llepa les ferides deixant que es curin a poc a poc.
Comentaris
-
Sort!...[Ofensiu]N | 20-12-2005 | Valoració: 10
de l'escritura...és veritat..és la millor medicina!
Un petó!
Et seguiré llegint! -
Jo també tinc aquesta sensació...[Ofensiu]ROSASP | 24-11-2005
Si puc deixar anar en un paper tot allò que crida per sortir, una mena de carícia sembla llepar les ferides.
Tot agafa noves formes i colors quan les emocions i els sentiments s'afileren en forma de paraules escrites.
Crec que som molts els que ens sentim identificats amb aquest poema.
Una abraçada i fins la propera!
-
papallona | 24-11-2005 | Valoració: 10
M'agrada molt aquesta comparació! Escriure em llepa les farides a mi també... Escrius i et sent millor, és com una medicina, et relaxa, et recupera, et... Ben pensada aquesta metàfora!
Besades!
Papallona -
curant des de l'interior[Ofensiu]rosam1 | 21-11-2005
com dius a la introducció fas com un gat q es llepa les ferides, però jo crec, també com tu que l'escriptura també llepa les ferides, però que ho fa d'una forma interna. Per això m'ha agradat el que has escrit, pq mai se m'havia acudit i ho trobo molt encertat.
fins aviat i escriu força, així més ferides curades.
Rosam
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Rere la rajola blanca
- Cinc records d'una àvia i una neta...
- Acariciant Onades
- Escriure em llepa les ferides
- Tinc els peus humits...
- Llàgrimes, un mirall
- Jo conec un petit gran heroi del càncer...
- Que no s'apaguin...
- Papallones a la panxa
- No vull ser puta!
- Pessigolles de lletres
- Vull ser un dibuix...vull esborrar-me
- "A dins teu hi tens foc i en comptes d'aigua t'hi tires gasolina"
- Els canaris...és desmaien
- El regal més bonic que m'han fet mai...