Escrits en paper d'estrassa (3) Mania tardorenca: Rovellons, dibuixets, punyetes! (Cansades consideracions d'un vellet neuroperdut)

Els bolets, una dèria com una altra. O potser no, perquè no està catalogada (excusa cotxina de culpable maniós!) Insistent, diferent...i estacionària. Sols bolets de tardor. Una mania forta. T'oblides momentàniament dels quefers, d'obligacions -potser per això serà?- d'allò simple i d'un dia rere l'altre. Tant hi fa llenegues, rovellons o ceps, els que portes a casa. D'altres, com pebrassos, para-sols/apagallums, cametes de perdiu,...només si no en trobes cap dels altres.

Eixides d'una jornada, si la destinació està a menys de tres hores i mitja de camí. Anar, buscar, collir, tornar... De cinc hores matinada a vint dels vespre/nit, si fa no fa. I si l'indret és més lluny, eixides més espaiades, i més duradores, de dos o tres dies.
I, de debò, no és sols pels bolets. Canviar de lloc, fugir de la quotidianitat, 'desemboirar-se', "escampar el poll", com acostumem a dir els valencians... Trencar amb el present, a la muntanya.

Sempre, als viatges, em deixe portar per l'estètica de plànols, colors i línies d'uns temes plàstics, -a la vegada estranys i coneguts- que intente plasmar sobre el paper blanc, naturals i lliures. Sense acomodar-se a excessius esquemes...(recollons! quanta elucubració pseudo-intel·lectual-pictòrica! De no gaires elevacions. Li diguem carrinclona? Comencem de nou? Ho deixe?) -
Això sí! Recomane, sobretot, veure'ls "al natural", quan es tracta de paisatges. Siguen de ‘paisatge natural' o de ‘figura humana' -que és un altre tipus de paisatge, no ens enganyem!-.

Els dibuixets, una altra dèria. Sempre, ‘acreditant' la realitat -i faig referència a un assaig de Fuster-, acceptant-la. Transformant-la, si és el cas, però sense que perda el que és, la seua identitat. I conservant jo la meua.

I moltes vegades. me n'he adonat -els dies que els ulls de dibuixant "amateur" m'ho han permès- que quan més inhòspit és el paisatge, quan més crues em semblen les condicions de vida dels nadius, més m'atreuen pictòricament. I potser, al final, he descobert el 'misteri': no sóc gens civilitzat. Sóc primari!