Escrits en paper d'estrassa (1). Ereccions

punyent, crític, real i ben escrit.
Podria ser un article en clau irònica, publicat en qualsevol diari en una contraportada o quelcom semblant.

Hi han expressions tan teves o vostres i aquestes metàfores impossibles, que ens fan somriure tant si volem com si no.

M'agrada llegir-te, sempre em sorprens i aprenc coses noves, paraules, expressions... sobretot una manera diferent d'observar la vida amb el teu particular i valuós sedàs.

Els carrers i els trens es creuen i s'enfonsen. En d'altres països menys desenvolupats hi solen ocórrer calamitats en forma de mort. En aquest sentit, podem donar gràcies de no viure a l'Índia!
És veritat que els polítics es barallen per guanyar raó, reconeixement, diners ( i tot això amb mentides ), per finalment participar en les "ereccions".
Però també hem d'admetre que nosaltres també som culpables, i que pràcticament només alcem la veu contra ells. Crec que una societat més participativa políticament ens beneficiaria molt. Per què no parem de criticar amb frases fàcils i deixem que els grans càrrecs de les empreses util.litzin la "paraula sàvia"?
De forma descollonant, fa més de vint anys, La Polla Records gravaven la cançó La Revolución, en el disc que porta el mateix títol, convidant-nos a organitzar-nos. Llavors, i així se'ls representa, se'ls reprimia dient que eren uns gamberros. El cas és que a la cançó hi apareix com a primer tema i s'allarga quasi fins al final el problema de les drogues. Jo no sóc plenament conscient del que passava llavors, però al final de la cançó es diu "¡resistencia anti-estatal!". El que en trec jo de tot aquest entramat és que hem de col.laborar per les causes justes, encara que no ens agradi l'estat o la política, perque sense adonar-nos-en hi participem activament.
Potser físicament no s'ha de ser rebel, però espiritualment i de cara a la vida, si.

Sort que només és una metàfora, perquè en cas contrari, amb els minsos percentatges de participació, s'acabaria el món.

Un cop llegit aquest relat, punyent i intel·ligent com tots els teus, tinc el plaer de dir-te que a mi les ereccions de tota aquesta gent me la porten fluixa.

Escolta, parlant de dur-la fluixa, els nostres amics de CCOO d'Alacant, no ens editaran? Per què no els emprenyes una mica? Segur que et farien cas.

Una abraçada,

Joan

Content de veure que tornes al tren, xicotot!! Un relat directe (tant directe com es pot amb la teva retorica afilada, tenyida d'inocencia, i amb mes capes que dues cebes) sobre l'absurd de la vida, il.lustrat per la politica, incompresible eina de govern. M'encanta l'absurd. I m'encanta com escrius (no valen els sil.logismes facils, eh!)

Jordi (Roarscach)

...diràs innocent, però per a mi les eleccions són supèrflues. Per exemple, m'estic llegint la Bíblia i no sóc ni cristià ni catòlic ni res d'això. Si votés en les eleccions generals, però, votaria el PSOE, i m'agradaria que seguís Zapatero com a president. En les autonòmiques, el PSC, i en les municipals igual. No em facis anar a Europa perque no estic prou informat.
Però el que m'ha quedat clar és que les eleccions no em provoquen ereccions.