Escric

Escric, escric
i torno a escriure,
ràpid,
sense deixar que la realitat
mulli les meves lletres,
fent que el somni
existeixi fora del meu cap.
Escric tant que de vegades penso
que moriré desagnat,
fins a l'última gota de tinta.
Però a cada segón les paraules floreixen
com roses als meus llavis.
I així puc seguir escrivint,
sobre estels i llunes,
sobre el taronja del Sol,
sobre el gris dels homes
o sobre la mel dels teus ulls.
Escric per no plorar
i per poder guardar les meves rialles
per quan torni l'hivern.
Escric per ser grill i no formiga.
Per callar
i saber que és el que penso.
Escric per buidar-me per dintre
i netejar-me.
Per esclatar i golpejar amb els meus mots
a tots els que ens golpegen de veritat.
Escric,
escric i crec que ja no ho podria deixar de fer.