Cercador
ESCORXADOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT
Un relat de: Antonio Mora VergésEn la passejada subsegüent al dinar esplèndid que havíem fet el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, ens arribàvem fins al carrer de la Indústria, 16. Volia retratar un edifici de façana feta amb pedra del país i totxos massissos al voltant de les obertures i en els acabats, sòcols amb pedres grans i simètriques i petit revestiment de ceràmica sota els dos finestrals situats damunt la porta.
En les primeres dècades del segle XX va exercir com Escorxador Municipal [ edifici o corral on els carnissers maten i escorxen - treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar - els animals destinats al consum de la població].
Llegia que en l’acta del 10-03-1912 de l'Ajuntament de Santa Coloma s'adjudiquen les obres de construcció al contractista local Magí Claramunt – ens agradarà tenir coneixement del segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , per 19.750 pessetes / 118,70 € - valoreu l’estultícia infinita dels nostres politics, comparant només aquestes dades - . El Batlle de Santa Coloma de Queralt era l’Antoni Vives i Maixens; i l’encarregat de l’escorxador quan va entrar en servei al desembre de 1913 era el Francesc Duch i Esplugues.
Per la senzillesa d’aquesta estructura pensem que no hi va intervenir cap arquitecte i/o enginyer, i que l’obra s’ha d’adjudicar en qualitat de mestre d’obres al Magi Claramunt i...
No sembla tenir cap destinació especifica en aquests moments.
En les primeres dècades del segle XX va exercir com Escorxador Municipal [ edifici o corral on els carnissers maten i escorxen - treure la pell i la budellada a un animal, per poder-lo menjar - els animals destinats al consum de la població].
Llegia que en l’acta del 10-03-1912 de l'Ajuntament de Santa Coloma s'adjudiquen les obres de construcció al contractista local Magí Claramunt – ens agradarà tenir coneixement del segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , per 19.750 pessetes / 118,70 € - valoreu l’estultícia infinita dels nostres politics, comparant només aquestes dades - . El Batlle de Santa Coloma de Queralt era l’Antoni Vives i Maixens; i l’encarregat de l’escorxador quan va entrar en servei al desembre de 1913 era el Francesc Duch i Esplugues.
Per la senzillesa d’aquesta estructura pensem que no hi va intervenir cap arquitecte i/o enginyer, i que l’obra s’ha d’adjudicar en qualitat de mestre d’obres al Magi Claramunt i...
No sembla tenir cap destinació especifica en aquests moments.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428449 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS