Escolto a un banc

Passejant per un parc, he sentit que algú em cridava, no massa fort.

El meu amic, el follet, demanava la meva atenció, però no el veia.

-Ep ! Joan… sóc aquí.
-Sols veia davant meu un banc del parc.
-Estic aquí… al banc.
-M'acostà al banc. No hi havia ningú. Ni a dalt ni a baix.
-Joan, sóc jo, disfressat de banc.
-Vaja…. Hola Follet. Hola Banc.

En un parc hi han molts bancs i sempre he pensat que si parlessin, quàntes històries podrían explicar-nos. Bancs de fusta, acaronada per la pluja i el sol. Molt diferents dels anomenats "bancs mercantils".

-Joan, volies saber el que sent un banc… doncs, apropa't i t'ho explico. Escolta al banc que tens devant teu…. No seguis…. El cul a la gesta i escolta.

Notant una mica la mullena de la rosada, vaig disposar-me a escoltar…al follet… al banc…. ?

-Aquí seuen cada dia moltes persones de tota mena… (la veu un pel ronca, sortia del banc) i t'ho vull explicar. Són les meves apreciacions…. Els èssers humans són molt de tot… pensaments i emocions…. Una bona barreja.
-T'escolto.
-Un dia van seure un conjunt de persones, molt diverses, i t'ho explico. T'explico les meves sensacions, seguramente no coincident amb les persones assegudes, però em sembla que m'acosto.
-T'escolto amb moltes ganes.
-Va seure una persona… jo diria "discreta". Crec que va ser una trobada molt espontànea. Trobada entre la persona i jo, el banc de fusta.
Va seure com podia continuar caminant.
Assegut la seva mirada era discreta.
Mirant i no veient res. Veient i no mirant res.
Distret i lliure.

-Llibertat distreta. Curiós ! Continúa.

-La persona "distreta" havia marxat I gairebé va aparèixer sola un altre persona amb una respiració acelerada. Una persona "cansada".
La seva postura al banc era semblant al sofà de casa. Cames estirades, mig ofertes i l'esquena amb possibilitat de lliscar pel meu espatller.
Tancar els ulls i poc a poc la seva respiración s'armonitzar i connectar amb la pau del parc.

-Cansament i Pau. Interessant. Segueix.

-Tot seguit, va seure al seu costat, a un parell de pams, una persona que el va saludar: Bona tarda !!!. La persona "no-cansada" no contestà. Potser no le va sentir. La persona nouvinguda va dir: Quina tarda més plàcida oi ?. Silenci. Cara contrariada de la persona que intentava una conversa. L'altre, obrir els ulls i no massa convençut, s'aixecar i marxar.

-Silenci i Diàleg. Diàleg i Silenci.

-Al cap d'una estona, el banc restà buit. Breus instants. Una parella de persones va seure, molt juntes, tocant-se. Amb les mans agafades. Mirades i contactes, sense paraules. No calien els sons. Vibrava una bona sintonia, molt perceptible.

-Estimació i Contacte. Comunicació.

-T'explico Joan, la darrera persona d'aquella tarda. Una persona amb una cartera plena de papers, a mig tancar la cartera, va seure amb pressa. Remenant la cartera i els papers. Tot cercant, què sap què. Neguitós. Bellugadís…. Anar buidant la cartera i deixant els papers al seu costat, al banc. No trovaba el que cercava. De cop i volta, bufar suaument el vent. Sense massa força. Suficient per fer volar els papers d'aquella persona "neguitosa". Ben escampats. La persona esverada intentà recollir-los…. I marxar… i una cartera de pell buida amb un sol paper restar al banc.

-Cercar i Trobar. Cercar i no Trobar i Trobar desprès.

Gràcies Banc i Follet.