Escoltant jazz, un terrorista més

Un relat de: Manu Cabrales Iraltza

Porto un estel roig
tatuat a la solapa,
cabells llargs rebels
que es mouen a cada passa...
i arracades que, per ser home,
a partir d'ara sóc lladre.

Potser és cert que els hi faig por,
que l'estel és terriblement roig,
o que els cabells són massa llargs,
ves a saber...
potser són les arracades
les que em converteixen
en delinqüent,
escoltant jazz, un terrorista més.

Però no m'han vist plorar,
ni saben que jo també estimo,
que per estimar tinc cor,
i que, per ser jove, he estimat prou.
M'han omplert el cos de cops,
paraules que a mi també em fan mal,
si semblo el que no sóc,
aquest és vostre problema.

I neixen flors de les ferides,
sento cridar la terra cada dia,
almenys jo sé a qui vull salvar,
i no jugo com vosaltres,
en enfonsar els que estan
a l'esquerra de l'esquerra,
equivocant-vos més del que voldrieu,
perquè sabem qui sou, fantasmes del passat.

Comentaris

  • Jutgem [Ofensiu]
    TempusFugit | 24-05-2006

    perquè ens fa por el que no coneixem. Jutgem perquè som defectuosos. Un poema molt ben trobat, molt clar. Felicitats.

  • exacte[Ofensiu]
    vio_ska | 02-01-2006 | Valoració: 9

    exacte! aquesta es la realitat... la gent prejutja molt i no sap el que realment hi ha dins d la persona... i molts cops ens equivoquem!
    he llegit tots els teus relats i m'han agradat moltissim! segueix així!
    endavant amb la lluita!
    Salut!

  • si el titol[Ofensiu]
    Perestroika | 26-12-2005

    era bo, i el relat encara més... la biografía m'ha encantat! Je, je, je!

    salut i revolta!

  • Perestroika | 26-12-2005

    m'agrada molt! Està molt currat! El títol... sobrat!

    Molt bones festes!

    Salut!

  • jajaj[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 11-12-2005

    he vingut a parar aquí, altra vegada, buscant un relat, i què xulo és.... i quin fart de riure aquell dia a la Plaça dels Països Catalans,ja deu fer un any, i me'n recordo com si fos ahir...jejejej
    endavant amb la lluita, MAnu!!XDDD
    una abraçada enorme
    i gràcies per tot...
    muaaaaaaaksssssssss

  • amb raó![Ofensiu]
    lila_laura | 20-02-2005 | Valoració: 9

    És veritat a molts de nosaltres ens fiquen una etiqueta sense coneixe'ns. Qui son ells?Él poema és precios!
    Bona sort company
    D'una gallega-catalana!!

  • quanta raó[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 08-02-2005

    si...moltíssima raó...i nosaltres, que som les que estimem, i plorem, amb arrecades i cabells llargs, també lluitem, i escoltant jazz, la revolta va creixent...
    salut i revolta company!!!
    molt encertat!!!

  • Amics relataires![Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-10-2004

    Volia dir-vos que com els organitzadors de la nostra pàgina tenen molta feina amb tants relats i no trobaven el moment de fer el fòrum vaig decidir fer-ne un de provisional per anar passant. Els ha semblat bé i m'han demanat que ho digués a algún comentari seu o meu abans que ells destaquessin l'adreça del fòrum a la pàgina d'inici. Se m'ha acudit que la millor manera de fer-la arribar a molts usuaris era posar-vos un comentari als més llegits i a alguns altres relataires (si em deixo algú que hauria de ser-hi, ho sento! sóm tants que em segur que em fallarà la memòria!) tot i que vull que quedi ben clar que és una iniciativa per TOTS els usuaris del web (escriptors i lectors).

    http://boards.melodysoft.com/relats/

    Una abraçada i (ho sento, Manu, no puc evitar-ho! :P) molta màgia!

    PD: El fòrum és molt senzill, potser fins i tot cutre, però és el que hi ha..sóc un desastre en qüestions tecnològiques! de tota manera, crec que per fer la seva funció n'hi ha prou... XD

  • Poca cosa més a dir[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-09-2004 | Valoració: 10

    Potser pensaràs que no té res a veure, però aquesta reflexió poètica teva m'hi ha fet pensar. Avui, a les notícies, he sentit com preparaven el "cara a cara" entre Bush i Kerry. D'improvització, han dit, res de res. Teatre meticulosament preparat. Àdhuc la temperatura del plató, atès que cap dels equips d'assessors d'imatge de cada un dels candidats vol arriscar-se a que les càmeres captin una sola gota de suor. Perquè la imatge és fonamental. I ho remataven dient que en el "cara a cara" Bush - Al Gore aquest últim va donar una imatge de prepotent i que això va ser decisiu de cara a les eleccions.
    Ja veieu el valor que té la imatge ESTRICTAMENT EXTERNA en aquesta nostra societat. Un valor pel qual ets jutjat i sentenciat. I, com molt bé dones a entendre en aquest magnífic poema, no només en cas d'ésser candidat a la presidència dels EUA.
    Tens tota la raó i subscric els comentaris del Follet Groc i de la Dolça.
    Una abraçada,

    Vicenç

  • no serà fàcil[Ofensiu]
    Dolça | 27-09-2004 | Valoració: 9

    No és fàcil defensar els propis ideals i no és fàcil que les persones fugin dels tòpics que ens han inculcat com a correctes i establerts.
    Llibertat, sinceritat ... és molt bonic, però difícil que ens envolti. Esquerres i dretes cada dia que passa s'assemblen més.
    No deixis de venir a Catalunya... recorda que també és a casa teva.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Manu Cabrales Iraltza

Manu Cabrales Iraltza

9 Relats

40 Comentaris

13773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De pare gallec i mare basca, vaig néixer català. Fa vint anys que sento com se'm barreja la sang de tants llocs per on la meva gent ha anat passant, potser per això porto ben endins el sentiment d'odi cap a aquells que neguen el dret a qualsevol llibertat.

M'asseia a les aules d'Història fins que vaig adonar-me que més que aules el que m'envoltava era el bar. A segon, vaig decidir penjar les classes i dedicar-me a viure la vida, lluny de casa i tot sol, en un pis al centre de Donostia. Avui, sóc jo fent sortir notes de l'acordió de l'avi, passejant pels carrers sense preocupar-me si algun dia arribo tard per dinar, o escrivint tot el que sóc i el que no sóc, aquell Manu que un vespre es va quedar mort i aquest altre que encara somriu perquè vol somiar. I el millor de tot és que puc pagar-me la vida gràcies als petits treballs (molt esporàdics...) fent de cambrer.
A voltes romàntic, d'altres utòpic, masses cops crec sobrepassar la línia que separa allò real del que no ho és.

Baixo a Catalunya bastant sovint, sobretot per veure a la família i retrobar-me amb el grapat d'amics que hi he deixat. Però m'agrada viure arriscant, i de moment me n'estic sortint prou bé!