Cercador
Escoltant Hendrix
Un relat de: Jimmyjazz- Compartir:
L'alcohol em trenca
i Hendrix fa dels meus bocins pols.
Que bufi el vent
i em faci desapareixer.
Que plogui ni netegi els carrers
que els netegi de mi.
Les drogues em llencen al cel
i em deixen caure,
com els bendings.
Vull que siguin els teus dits
els que em sacsegin,
els que em golpegin
una i mil vegades a cada segón.
Vull poder recordar-te cada matí
quan despertis al meu costat
i estimar-te
i que això no et faci fàstic.
I que els teus llavis siguin pluja
als matins de ressaca
i vomit.
Comentaris
-
JIMI HENDRIX (El déu de la guitarra)[Ofensiu]F. Arnau | 07-04-2007 | Valoració: 10
He vist a Jimi Hendrix
al Festival de Woodstock,
tocava la guitarra
com sols ho fan els genis,
les seues mans semblaven
dos polps pujant pel pal...
En comptes de cinc dits
eren com vuit tentacles!
***
Una forta abraçada!
FRANCESC
-
Bocins, pols... i la pluja que ho neteja tot.[Ofensiu]Curculla | 09-11-2006 | Valoració: 9
Les primeres imatges del poema són fantàstiques, el procés fins desaparèixer del tot, que trist i que bonic alhora, sobretot per als que ens hi sentim identificats.
Vull recomanar-te que llegeixis el que escriu en aquesta web Cirerot, crec que t'agradarà, no sé per què, hi veig alguna cosa en comú.
Marta. -
ambre | 29-09-2006 | Valoració: 10
Això es fabulós ...
Té una força brutal !!
Valoració mitja: 9.67
