Cercador
Escoltant Beethoven II
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
De nit, vora ell llac
ulls de vidre em miren,
cristalls amb bocins de lluna,
reflexes d`un sigil sospir
condensat en boira bruna.
El cercle es torna subtil
només el miratge mira,
bell com allò no creat,
perenne en el temps
que dura qualsevol instant
talment com l`instint
que murmura a la intimitat.
Escolta, remitent sense nom
¿Saps que els esquitxos de plata
pinten el teu rostre amorf?
Restar amb la petjada
o caminar a quatre grapes,
com nadons immersos
en un món confús,
temut i benvolgut.
Quin camí seguir,
quin destí tastar.
Per ser lliure a la fi
quina mà agafar,
quina veu escoltar.
-Escoltant Beethoven "Moonlight Sonata"-
ulls de vidre em miren,
cristalls amb bocins de lluna,
reflexes d`un sigil sospir
condensat en boira bruna.
El cercle es torna subtil
només el miratge mira,
bell com allò no creat,
perenne en el temps
que dura qualsevol instant
talment com l`instint
que murmura a la intimitat.
Escolta, remitent sense nom
¿Saps que els esquitxos de plata
pinten el teu rostre amorf?
Restar amb la petjada
o caminar a quatre grapes,
com nadons immersos
en un món confús,
temut i benvolgut.
Quin camí seguir,
quin destí tastar.
Per ser lliure a la fi
quina mà agafar,
quina veu escoltar.
-Escoltant Beethoven "Moonlight Sonata"-
Comentaris
-
Quasi una fantasia[Ofensiu]El Nou Rei del Rocanrol | 01-07-2015 | Valoració: 9
Els moments de quietud, la contemplació íntima d'una obra d'art o d'un paisatge són bons moments per escoltar on t'ha de dur el món i on vol anar un mateix.
M'hi has fet pensar, m'has fet ajudat a aturar-ho tot, una estona.
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35451 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.