Escolta el silenci

Un relat de: Emelkin

Escolta el silenci
que t'abraça les paraules
i determina
la seva duresa
al col·lisionar
amb el teu fràgil
món.

L'erosió dels dies
-Cada dia més abstractes.-
distorsiona
l'alcanç de les teves
carícies.
-Tens carn entre les ungles.-

Escolta el silenci
que va cosir-se la boca.
-Ell ho sap com ningú,
les paraules, maten.-
Els versos t'omplen la pell
de ferides invisibles.

No és el vent,
ni els teus ulls gastats,
ni tan sols les cicatrius
dels meus llavis.
El que esmola la fulla
-A consciència.-
de cada paraula
és la constant
absència.

Escolta el silenci
i deixa que ompli
la buidor d'excuses
volàtils.

Cada passa va esquerdant
l'escorça del nostre món
de cristall.

Escolta el silenci,
ell es va empassar el fum
de les nostres respostes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer