ESCOLES VELLES DE LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que l’edifici fou construït l’any 1908, en la finca que anteriorment ocupà el Mas Barrot, no sabia veure enlloc qui en va ser el constructor, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fou objecte de restauració l’any 1982, i tampoc sabia veure enlloc qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu ; edifici format per dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment a la línia del carrer i units per una tanca on es troba l'accés. Ambdós cossos presenten la mateixa estructura: planta baixa, pis i coberta de teula a quatre vessants; les obertures són d'arc molt rebaixat. Actualment, els dos edificis es comuniquen per un pont de ferro sostingut per columnes. És interessant la utilització del maó vist com a element decoratiu del conjunt

Actualment ha tornat a exercir, si bé de forma parcial, la seva funció primigènia : http://www.labisbal.cat/index.php?pagina=44¬icia=500&idioma=1



Fotografia de Lamontse

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.