ESCOLA PÚBLICA DE LES GUNYOLES, ARA CENTRE SOCIO-CULTURAL. LA SECUITA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia que l’edifici que retratava Amadalvarez , i que és avui la seu del Centre Socio-Cultural de les Gunyoles, fou construït com escola l'any 1917. No trobava enlloc cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Sense esmentar dates concretes s’explica que l’escola fou suprimida, per manca de cens escolar, i l’edifici va passar a ser teleclub, fins a l’actualitat en que s’ha transformat en un centre sociocultural.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta baixa i pis, les finestres del qual són tapiades. La façana esta arrebossada i pintada, cosa que contrasta amb la rusticitat de totes les cases del poble. La planta baixa és centrada per la porta i tres finestres a banda i banda. Tota la façana presenta un cert ritme accentuat per l'esglaonament de les finestres de la planta baixa i pel coronament de la mateixa façana, al qual contribueixen les garlandes i les sanefes que emmarquen totes les obertures. El conjunt fa pensar en un edifici de regust encara modernista de transició, però, cap al noucentisme.

Quan al topònim Gunyoles etimològicament del llatí ciconiolas, ‘cigonyetes’, com es veu per les formes cecunolas (a. 979), cichoniolas (a. 992) i ceguniolas (a. 1185), citades per Balari Oríg. 243.

Gunyoles va ser municipi independent en el període de la Primera Guerra Carlina, la separació però, no durà gaire perquè per disposició de la diputació provincial de Tarragona del 7 de març de 1842 el municipi de les Gunyoles fou suprimit i integrat al de la Secuita. Del topònim ens diu la Generalitat de ‘ Barcelona’ en la documentació antiga Cequita (segle XII), dʼorigen incert, potser derivat de sèquia.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.