Cercador
ESCOLA DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL. LLÍVIA. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésReprodueixo de ; http://www.sagradafamiliaurgell.org/la-nostra-hist-ria.html
la mare Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885) incansable, malgrat la seva edat, no pararà de fundar aquí i allà escoles, cases de caritat i hospitals a Cervera, Tremp, Oliana, Bellver, Sant Andreu, Organyà, Castellciutat, Llívia ( 06-04-1868), les Avellanes.
Segons les cròniques més antigues de les fundacions, en aquestes hi va anar personalment a establir les comunitats.
En el cas de les escoles, la tàctica era sempre la mateixa: aconseguir que les germanes obtinguessin les places oficials de mestres.
Retratava la façana de la que va ser Escola de les Germanes de la Caritat ( desprès de la Sagrada Família d’Urgell), durant 101 anys.
Havia fet una consulta a l’Ajuntament sobre les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista, i sembla que Llívia no va arribar a tenir-ne en aquella època.
Aquest edifici, que és avui l’alberg Anna Maria Janer Anglarill, gestionat des de l’any 2000 per la fundació Pere Tarrés, va ser doncs – almenys per a les noies – l’única opció educativa.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i ultra la petició que farem a l’ajuntament de Llívia, i a la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, demanem als lliviencs, i ‘urbi et orbe’ a tothom que en tingui noticia, que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda
la mare Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885) incansable, malgrat la seva edat, no pararà de fundar aquí i allà escoles, cases de caritat i hospitals a Cervera, Tremp, Oliana, Bellver, Sant Andreu, Organyà, Castellciutat, Llívia ( 06-04-1868), les Avellanes.
Segons les cròniques més antigues de les fundacions, en aquestes hi va anar personalment a establir les comunitats.
En el cas de les escoles, la tàctica era sempre la mateixa: aconseguir que les germanes obtinguessin les places oficials de mestres.
Retratava la façana de la que va ser Escola de les Germanes de la Caritat ( desprès de la Sagrada Família d’Urgell), durant 101 anys.
Havia fet una consulta a l’Ajuntament sobre les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista, i sembla que Llívia no va arribar a tenir-ne en aquella època.
Aquest edifici, que és avui l’alberg Anna Maria Janer Anglarill, gestionat des de l’any 2000 per la fundació Pere Tarrés, va ser doncs – almenys per a les noies – l’única opció educativa.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i ultra la petició que farem a l’ajuntament de Llívia, i a la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, demanem als lliviencs, i ‘urbi et orbe’ a tothom que en tingui noticia, que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425265 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS