ESCLETXES

Un relat de: brins

***

Photobucket



Si...
darrera porta closa encara hi veig claror,
camps erms, devastats, que volen subsistir
i fullatge ressec que lluita per reverdir,
cap pany no podrà obstruir el pas,
ni cap mur no gosarà tapiar-me el pit...
Cap tanca de filferro no podrà acotar
la vall que verdeja dins l'esperit.

Si...
darrera porta emmusteïda i clivellada,
res no pot esvair efluvis de matinades,
flaires de terra humida i d'herba que neix,
el desig de viure roman dins de mi,
és viva l'esperança, és viu l'anhel,
l'ànsia de caminar, d'abraçar i d'estimar,
d'obrir de nou la porta i tornar a sentir...

Comentaris

  • gràcies pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 17-09-2010 | Valoració: 10

    pel teu poema que desprèn tanta esperança i pel teu contacte tan proper, estic content de poder estar per aqui per RC i haver fet coneixences tan enriquidores com la teva
    una abraçada de mataró
    fins aviat
    joan

  • el teu poema [Ofensiu]
    panxample | 11-06-2010 | Valoració: 10

    és deliciós i delicat,enhorabona.
    si hages de posar un comentari a la fotografia seria,( xafarderia ).
    avant

  • montserrat tafalla rigol | 21-05-2010 | Valoració: 10

    no sé si t'ho he dit, jo llegeixo les poesies com si fóssin prosa, o m'agrada el contingut, o no em diu rés.

    L'instint natural de tot ser viu és reeixir. El que veig jo aquí és una força que, salvant obtacles, empeny a assolir altre cop el poder viure en plenitut.

  • Rere... rere...[Ofensiu]
    joanalvol | 23-12-2009 | Valoració: 10

    ... les escletxes i clivelles de la vida, l'esperança en la besllum albira.
    El cor sensible mai no es rendeix. Però sí, el feble.

    M'ha agradat
    Joanalvol

  • Estava convençut [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-12-2009 | Valoració: 10

    de que ja t'havia comentat aquest poema i ha resultat que no, quelcom ha passat que no he vist cap comentari meu, ho sento Pilar.
    Has escrit uns versos preciosos amb una visió primer realista del paisatge que de darrera la porta s'observa, després amb una visió més optimista veus reverdejar la terra erma i maltractada però que s'albira plena d'esperances i il·lusió.
    Novament et tinc de felicitar i aquesta vegada doblement, per el poema primer i sobre tot per donar-te les,
    BONES FESTES PILAR

    Lluís

  • A través de les clivelles[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-12-2009 | Valoració: 10

    Trobo avui en venir a llegirte un poema que parteix d'una imatge, d'una proposta concreta... però que després agafa embranzida pròpia i, auxiliat per les seves pròpies forces, s'expressa i deixa anar el seu missatge intern a traves de les clivelles de la realitat a què fa referència.

    El cant final a l'esperança en la vida, a l'anhel que no es marceix, aixeca l'esperit de qui el llegeix.

    Crec que és una bona mostra del lirisme que es pot aconseguir quan es planteja un repte i s'accepta el desafiament a la inspiració poètica: és una creació que parla per si sola!

    T'envio una abraçada de les que transmeten caliu,
    Unaquimera

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 14-12-2009 | Valoració: 10

    Una poesia preciosa Pilar. És admirable l'optimisme que desprèn, la força que t'impulsa a veure sempre la bellesa a traves de qualsevol despulla rovellada. Es nota la teva força interior que s'imposa enfront de tot, i sempre guanya la força de viure i sentir. No canviïs mai.

    Una forta abraçada

  • Sí...[Ofensiu]
    Grocdefoc | 12-12-2009

    Sí...
    M'agrada molt aquest poema que, com un cant a una mena d'esperança que no hauríem de perdre mai, ja que per més murs que ens frenin el pas i per més impossible que sembli poder traspassar-los, sempre hem de intentar trobar l'escletxa per on albirar un altre espai que ens continuï fent sentir...
    Sí... Brins, m'agrada molt.
    M. Pilar Martínez

  • Per llegir-lo i guardar-lo molt a prop.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-12-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema , és un cant a la vida , és preciós en tot. Té una musicalitat i un ritme que llegir-lo és un plaer. Desperta el desig de viure, de renéixer, L'he llegit moltes vegades, ja quan el vas presentar al repte el vaig trobar tan bonic !
    És l'antítesi del meu, ja veus, jo darrera aquesta porta no hi veia vida.
    Saps brins, avui m'he llevat decidida a tornar a llegir aquest poema, primer que tot per fer-te ja el comentari, i també per poder estar més "viva" i poder dir-te que ja tinc acabat el poema per al teu repte., però.. no el puc afegir, el quadre és preciós, m'inspira amor, dolçor, felicitat, i quan llegeixo el meu poema només hi veig melangia, enyor, tristor.
    Ho tornaré a intentar, no se si me'n sortiré, els meus sentiments em dominen.
    He mirat si tenies el teu e-mail a la biografia, m'hagués agradat dir-t'ho més personalment.
    M'agrada moltísim com escrius.
    Una abraçada,
    Núria

  • Pilar![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-12-2009 | Valoració: 10

    Quin poema més esperançador has escrit. Malgrat les portes tancades tu sempre hi poses el teu granet de sorra veient el què hi ha de bo en la natura més enllà de qualsevol obstacle. Aquestes "Escletxes" diuen molt del teu tarannà. Et felicito per la teva sensibilitat i per oferir-nos poemes tan bonics com aquest.
    T'envio una enorme abraçada.

    Mercè

  • Res pot esvair[Ofensiu]
    Bitxa | 03-12-2009 | Valoració: 10

    Ja em va agradar molt quan el vas presentar al repte, ara el torno a llegir i m'encomanes l'ànsia de viure, d'estimar i de sentir.

    Un pto

  • Esplèndid poema![Ofensiu]
    F. Arnau | 02-12-2009

    Que parla de panys, murs i tanques que ens volen impedir el pas...
    Però sempre es poden trobar escletxes per on intentar albirar què ens espera darrere de la porta. La flaire de la terra i de l'herba que ens empeny a creuar la porta per estimar la vida i tornar a sentir...
    L'enhorabona per aquest magnífic poema sobre la imatge que ens va proposar el Josep.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Nous brins[Ofensiu]
    franz appa | 02-12-2009

    Ara està de moda l'expressió de brots verds, per parlar d'una esperança de futur, fora de la crisi. Espero que no es banalitzi del tot, com es va fent amb tantes coses, i que no es limiti a ser una expectativa de més "creixement" que no és altra cosa que més destrucció a mig termini per una riquesa a curtíssim termini.
    Aquest poema teu, intimista i aclarit, té un vigor i una potència que venç els miops sentits d'algunes expectatives de brots i els transforma en veritables brins que ens fan veure la tija i l'arbre on ara només hi ha desert.
    Una abraçada,

    franz

  • Obrir la porta[Ofensiu]
    Fada del bosc | 30-11-2009 | Valoració: 10

    Hola!
    vaig votar per el teu poema perque em va encisar, és un poema que transpira ganes de viure, ganes d'obrir una porta nova ....
    com tots els teus relats que he anat llegint, continuo pensant que amb poques paraules subtilment ens transpotes, ens fas pensar....
    continua així que jo n'aprenc molt!!

    una abraçada!

Valoració mitja: 10