Escletxes

Un relat de: gypsy
Sento la pluja de la teva veu cansada i aquest misteri de no saber qui ets malgrat conèixer pam a pam el teu cos d'enfora. Jo, que em deleixo per la teva ànima redemptora, la mateixa que es fa música inusitada, bellesa en el so, felicitat al rostre. I no defalleixo de la meva esperança per obrir una escletxa endins i penetrar tots els camins que t'han dut a ser la persona que respira al seu compàs, sense mirar enrere ni endavant. I és aquest present de tu el que estimo amb devoció malaltissa, i la teva música que es dessagna a poc a poc, enllà de cada nota que cantes.


gypsy

Comentaris

  • Les escletxes[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-12-2010 | Valoració: 10

    Hi ha un lloc que es diu les Escletxes de la Freixeneda al llegir el teu relat m'hi ha fet pensar, són unes escletxes amagades dins un bosc que si les saps trobar sembla que entris dins un altre món, com si poguessis entrar dins l'ànima de la muntanya.

    Continuo fascinada per els teus poemes plens de matisos, sensibles però amb força.

  • entres[Ofensiu]
    jaumesb | 09-12-2010 | Valoració: 10

    bon nadal

    mariona

    estic bé

    visc i no escric


    em manca temps

  • Quin plaer![Ofensiu]
    onatge | 05-12-2010

    Penetrar per les escletxes ni que només sigui per gaudir de l'eco del silenci inteior, respirar amb els batecs... I veure l'enclusa dels sentiments on es forgen els mots amb tremp de profunditat... Penetrar les escletxes per veure els pètals de la flor de vida... Arribar a la platja del gran viatge... I sota la mateixa lluna volar escletxa enllà...

    Des del far amb escletxes.
    onatge

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

450253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu