ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 9: MOVENT FITXA

Un relat de: Raül Gay Pau
- Consellera Zirca on va tan atabalada? - Em diu un membre dels esquadrons letals encarregat de la vigilància de la seu.
- Vaig a informar a Abtaca. – Responc. – A més, què faig jo responent-te? Des de quan la meva persona deu justificar els meus moviments davant d'una classe inferior?
- Disculpe, consellera Zirca. - Em diu el membre de l'esquadró. - La meva persona preguntava per si necessitava ajuda.
- Si necessités ajuda, tranquil que la hi demanaria. Fora de la meva vista! - Ordene amb satisfacció, però amb veu d'enutjada. - Seguesca amb la seva patrulla.
- A les seves ordres, consellera Zirca. - Em respon abaixant el seu cap mentre s'allunya pel passadís.
Jo seguesc amb el meu camí, satisfeta del meu poder. Em trobe en el centre de la ciutat de Nova Denbek, ciutat que rep el nom d'una de les ciutats més avançades de l'antic món. Des d'aquí, la Unió controla tot el continent Renascut des de la seua seu, on Abtaca es troba en el pis cent, des d'on albira tota la ciutat i bastant més terreny.
Nova Denbek és l'única ciutat industrialitzada de tot el continent, d'això ja ens hem encarregat nosaltres, la Unió. Observe, mentre camine ràpidament pel passadís acristallat, els polígons i el fum que tiren les fàbriques. Aquesta és una ciutat contaminada, el seu aire és pràcticament mortal a llarg termini. Per això, la Unió utilitza màscares anti pol·lució tota l'estona. I què passa amb els treballadors? Que es foten. Ells són simples peons utilitzats per nosaltres per construir una nova civilització. Què més donarà la mort d'uns centenars o milers de persones si la Unió aconsegueix el seu objectiu? Són morts necessàries, com quan s'ha d'enviar un missatge urgent del qual depén la supervivència d'una civilització sencera i s'esperona al cavall fins a la seua mort. Ells són els triats per produir a les fàbriques tot el que necessita la Unió, és a dir, tots els habitants del continent Renascut, perquè tots som la Unió, per sobreviure. Són els triats per morir.
Els carrers de Nova Denbek són escarides i grises, sense gens de vitalitat, i està fet així perquè els seus habitants desitgen la mort, perquè no tinguen esperances d'una vida millor. Així treballen a les fàbriques de manera robotitzada fastiguejats del món. De fet, els habitants de la capital del Continent Renascut no tenen cap dret ni servei social. No tenen mèdics, per a què?, ni farmàcies, ni psicòlegs, ni entreteniment... gens.
Veig els núvols negres que sempre estan per sobre de la ciutat, en Nova Denbek mai sal el sol, tot està cobert per la foscor. Els habitants es desemboliquen amb una escassa potència de llum.
Cosa ben diferent és la seu de la Unió, per fora és negra, com tots els edificis d'aquí, però per dins hi ha vida, bé, si es pot cridar vida al que hi ha aquí. Perquè, encara que és veritat que sí que hi ha mèdics i tot això, la funció principal de la seu és entrenar als cossos de seguretat de la Unió i la investigació, i aquesta no té el que es considera ètica. En els llocs més ocults de la seu s'efectuen certs tipus d'experiments que els que no són visionaris no veurien amb bons ulls. Però tot és per l'avanç de la humanitat i la supervivència. Jo sóc de les quals opinen que no es pot fer una truita sense trencar els ous.
Finalment, arribe a la immensa porta doble de roure, decorada amb centenars de filigranes, que condueix a la sala on generalment es troba Abtaca, immòbil en la seua butaca. Davant de la porta hi ha dos guàrdies pertanyents també als esquadrons letals. La veritat és que no entenc la seua funció, ja que és pràcticament impossible que ningú arribe a aquesta planta, i encara que arribassen, Abtaca els aniquilaria. Els guàrdies m'identifiquen solament amb veure'm, es tiren a un costat i m'obren la doble porta. En travessar-la, note com se m'escaneja per detectar si vaig disfressada i sóc en realitat una espia. Evidentment, passe el control. La veritat és que la seu està repleta d'aquests escàners, cosa que fa que siga molt difícil arribar aquí disfressat, és una altra de les mesures que no entenc, però Abtaca així ho disposa. I qui sóc jo per contradir les seues ordres?
Aquesta és una sala molt espaiosa, solament il·luminada per unes torxes disseminades per tota ella. La veritat és que no es veu gairebé gens, però això és una mesura més de seguretat. Seguesc avançant entre les columnes fins que arribe al seient en el qual reposa Abtaca, recolzant el cap sobre el seu puny, observant-me. Com és habitual, porta la seua gegantesca armadura, casc inclòs, posada. Aquest casc li permet veure, entre moltes altres coses, en la foscor sense cap impediment. La butaca en el qual està assegut és totalment de bronze, amb diferents cossos humans dibuixats en senyal d'admiració cap al qual està assegut.
- Què li porta per aquí, consellera Zirca? - Diu Abtaca amb la seua potent veu femenina i masculina alhora, que envaeix tota la sala. Quan Abtaca parla, tots escolten.
- No trobem per cap lloc a XX1. Sembla que la hi haja empassat la terra. - Li dic jo.
- Així que no em portes bones noves. - Respon Abtaca. - L'hi torne a preguntar. Què li porta per aquí, consellera Zirca?
- Vinc a la recerca de guia i saviesa. -Dic clavant un genoll en el sòl. – Solament Abtaca té la capacitat suficient per saber què fer a continuació.
- He criat a XX1, sigues com pensa. No té cap capacitat per abandonar el continent Renascut i, pel seu entrenament, no es quedaria prop del lloc on ens va trair. Tampoc crec que estiga amagada en cap caverna, allí no hi ha gairebé aliment i ella sempre ha estat de menjar coses de certa qualitat. No, ella deu estar a l'altre costat d'on va agafar això.
- Així i tot, excel·lentíssim Abtaca, no la trobem per cap lloc. Algun consell o ordre?
- D'acord, augmente el nombre de patrulles militars en tot el continent, tenim milers d'aquests gossos desitjant fer alguna cosa. Que vagen població per població, bosc per bosc, caverna per caverna fins que la troben. Encara tenim temps... però així i tot hem d'executar el nostre pla al més aviat possible.
- I pensar que si no hagués estat per aquesta traïdora...
- Cuidat amb què dius, consellera Zirca. A XX1 l'he criat com si fos una filla meva. Sense oblidar que és el millor membre dels esquadrons letals que tenim. De fet, a poder solament jo estic per sobre d'ella. No ho oblides.
- Sí, el meu Abtaca.
- De tota manera, no et preocupes, ella rebrà el càstig que mereix la seva traïció. Però no s'ha de perdre el respecte per ella. Si la Unió és el que és, ha estat gràcies als seus serveis.
- Ho sent, no ho oblidaré.
- D'altra banda, com ha anat l'operació extermini?
- La veritat, gran Abtaca, és que no ha donat els resultats esperats. La majoria dels vilatans s'han defensat i hem perdut més unitats mutants que persones han mort. Amb tots els meus respectes, si volem continuar amb l'operació com es deu, necessitem això que té XX1.
- És una llàstima. D'acord, doncs. Ho deixem així. Que hi haja més unitats de soldats pel continent, i que se'ns informe de qualsevol situació estranya que ocórrega. No podrà mantenir l'anonimat molt temps.
- I si està disfressada?
- Això és pràcticament impossible. Per fer això, primer hauria de matar a l'altre i XX1 no mata per matar. Si no és una ordre directa, ella no mataria solament per disfressar-se.
- Està bé. Em retire doncs.
- Que així siga. Propicis dies.
- Propicis dies.
Abandone la sala de Abtaca a gran celeritat. Decebuda. XX1 sempre ha estat la nena acaronada de Abtaca i això ha estat el que ens ha portat a l'actual situació. Abtaca no està usant l'objectivitat. Així i tot, la veritat és que no aconseguim trobar-la. El que jo faria seria utilitzar pistoles escanejadores amb cadascun dels habitants del continent Renascut, però Abtaca no vol. Diu que això faria que es descobrís la veritat d'un dels aspectes de l'espionatge de la Unió i això no interessa. Abtaca pensa que XX1 no haurà utilitzat aquest recurs perquè requereix la mort de l'altre, però així i tot... i si ella està disfressada? Mai la trobarem si això és així i no escanejarem una per una a tota la població. Però no puc ordenar alguna cosa així per mi mateixa. El meu càstig seria molt dur si m'agafaren i segur que Abtaca sabria que he donat l'ordre, ell ho sap tot, excepte el referent al seu ullet, la nineta acaronada, nineta que no és tal perquè ja té els seus anys.
Avance pels corredors de la seu a grans passos. Com l'odie. Ella sempre s'ha cregut millor que la resta de la Unió, l'especial, la triada, i solament perquè això va funcionar amb ella i aconsegueix que totes les seues missions siguen un èxit. Però ara l'ha cagat bastant bé. L'ha ficat fins al fons. Amb l'acte sabotatge de la seua última missió s'ha condemnat. Per molta nineta que siga de Abtaca, la seua execució quan l'agafen és una certesa i jo estaré allí en primera fila perquè l'últim que veja siga el meu somriure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: