ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 28: ESPECTATIVES FUSTRADES

Un relat de: Raül Gay Pau
Em trobe assegut en la meua butaca, veient en una pantalla com se succeeixen els esdeveniments en Gendle. La Consellera Zirca està allí, oculta, gravant-ho tot perquè jo el puga veure. M'ha sorprès que XX1 li posara un sistema d'invisibilitat a la Vàlantain. M'he quedat confosa quan he vist que explotaven les naus. Però supose que ella no haurà pensat que, després de disparar, el canó es calfa molt i tira fum. Aqueix fum ha sigut el que ens ha permès detectar la trajectòria de la nau i tendir una emboscada. Cal ser de ment ràpida per a reaccionar a temps als imprevists. I ara ja tenim molts dels membres dels esquadrons letals ací reunits. En pocs dies, tot aquest assumpte estarà resolt. M'acomode més en el respatler de la butaca, tot va a cor què vols.
- Gran Abtaca. - Interromp els meus feliços pensaments la veu de la Consellera Quiren. - Tenim un petit contratemps.
No m'agraden els problemes, compliquen les coses.
- Què ocorre ara? - Responc amb la veu tibant. - A qui se li ha trencat una sabata?
- A ningú, el meu gran Abtaca. - Diu la Consellera Quiren, titubejant. M'agrada que titubegen quan parlen amb mi, em dona sensació de poder. - Però… Resulta que…
- Parle clar d'una vegada! - Crit de l'exasperació que em provoca la seua tardança.
- Sí, grandesa. - Diu la Consellera Quiren. - Resulta que en tota Renalia (o el Continent Renascut), s'han alçat nombrosos grups de rebels. Estan atacant les instal·lacions de la Unió, sembla que fa temps que ho tenen preparat, els nostres militars estan caent com a mosques.
- Que inútils són. - Responc furiós. - Està bé. Ordene als esquadrons letals que cadascun d'ells torne al seu lloc.
Després d'una reverència, la Consellera Quiren es va. Així que a açò estàs jugant? Molt bé pensat, si envie els esquadrons a Coster, perdrem la major part del territori. En canvi, si no els enviament, ells tindran més temps per a organitzar-se i resistir en Coster. Molt bona jugada, XX1, molt bona. T'he ensenyat bé, però no em subestimes. Veig com estàs afeblint-te. Solament amb els dos membres i la mole aqueixa és suficient.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: