ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 20: CAPITANA CONSELLERA ZIRCA

Un relat de: Raül Gay Pau
- Capitana Consellera Zirca sóc i a tots guanyaré amb el meu poder. - Vaig cantant mentre pilote la Valantain. - Els meus enemics em temeran i veuran el poder de la Unió…
La veritat és que ja entenc l'obsessió que tenia XX1 amb aquesta nau. És esplèndida. Si la missió és un èxit, li demanaré humilment a Abtaca que me la regale. Seria un bonic vehicle en la meua col·lecció. La nau sembla que solque el vent. La Valantain es mou suaument sobre l'aire amb un control i una estabilitat sorprenents. Quasi que m'aventuraria a dir que és la millor nau de la qual disposa la Unió. Havia de ser de la traïdora aqueixa… Però pot ser que quan tinguem el cap de XX1 penjada d'una pica, Abtaca recapacite i em considere com el millor membre de la Unió que té. És veritat que jo no porte aqueixa vistosilla armadura ni tinc aqueixos poders sobrehumanos dels quals disposen els esquadrons letals, però ni falta que em fa. El meu cervell és infinitament superior al d'aqueixos mandriles que solament saben solucionar les coses a bastonades. No saben fer res més, però tampoc s'espera una altra cosa d'ells que ser simples simis bastonejant a altres simis, i XX1 no deixa de ser una simia més. Pot ser que fóra la primera, pot ser que siga la més forta, però així i tot ella no pot amb la Unió ni amb els grans caps pensants dels quals la componen. De fet, si ella té aqueixes habilitats no és per si mateixa, han sigut altres cervells els que l'han dotat d'elles. I ha sigut la gran benevolència del Gran Abtaca la que li ha donat els seus privilegis. I ara ens traeix? Traeix a qui tant li ha donat? Ment simiesca inferior que és XX1, deuria prostrar-se als peus del Gran Abtaca i sospirar per treballar per a la seua grandesa. Hauria de besar per on trepitja Abtaca i obeir cegament les seues ordres. En fi, pitjor per a ella i millor per a mi.
Seguisc cantussejant per a mi mateixa quan un dels oficials inferiors entra en la cabina del pilot.
- Consellera Zirca. - Diu fent-me una reverència.
- Capitana Consellera Zirca, anèl·lid. - Li dic amb menyspreu.
- Ho… ho sent. - Diu balbotejant i tocant amb el seu nas el sòl. -Capitana Consellera Zirca, som a punt d'arribar a Resp. Les seues ordres?
- Que els militars es preparen per a assaltar la ciutat en cinc minuts. - Responc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: