ESCLAUS DE LA UNIÓ: CAPÍTOL 15: ORDRE D'EXTERMINI

- Així que, realment, ens ha traït. - Diu fredament Abtaca. - Esperava que XX1 tinguera una explicació raonable per als seus actes. Que haguera vist alguna cosa que jo no vaig veure i que posara en perill la Unió i que per açò va sabotejar el pla.
- No hi ha gens que vosté no haguera vist i que XX1 sí. - Li dic a Abtaca. - La seua saviesa és infinita.
- Consellera Zirca! - Em crida Abtaca. - Està considerant vosté que les meues esperances eren una estupidesa i que hauríem d'haver actuat abans?
- No, ni se m'ocorreria dir açò, ni tan sols pensar-ho. - Dic sincerament. - Vosté no sap el que és l'estupidesa. No, el que dic és que vosté, oh, gran Abtaca, té tanta compassió pels éssers inferiors, que veu en ells coses que nosaltres no podem ni imaginar i que, per la seua gran benevolència, ha esperat tot aquest temps. Però vostè té més saviesa que qualsevol de nosaltres, inclosa XX1.
- Sí, pot ser que tingues raó. - Diu Abtaca meditant. - Pot ser que espere massa d'aqueixa escòria d'éssers inferiors. Però se'ls ha de donar l'oportunitat que actuen com cal per la lògica. Solament cal veure la teua reacció i veure que tots sou uns bàrbars que menyspreen a tots.
- Oh, gran Abtaca, no soc digna que malgaste la seua saliva amb mi, per a mi és tot un honor servir-li. -Dic. - I és veritat, soc un ésser inferior, vosté és infinitament superior a mi, és per açò pel que a voltes dic coses que no he de dir. Prec les seues disculpes apel·lant a la seua magnificència i benevolència.
- No et preocupes, Consellera Zirca. - Respon Abtaca. – M'eres molt útil, segueix així i no hauré de prescindir de tu. D'altra banda, ja no tenim una altra opció, no podem demorar més l'operació extermini. Inicie-la, Consellera Zirca.
- Com vosté desitge. -Responc. - Què fem amb XX1? Segurament s'haja amagat i pot ser que no la trobem.
- Ara que sabem les seues intencions, ja no hi ha cap problema. Envia l'exterminador a la zona. Sigues com pensa, si enviem la nau allí, ella pujarà per a intentar destruir del tot l'arma. I allí el soltarem.