Esclat!

i molt !!!! ..... i sobretot els fragments:
saltant-se la norma, en mans d'un autor clandestí,
regna la lluna:l'atzar un perill o indomable fortuna !!
Bonic esclat de paraules i bona barreja literària-visual !!
Molt aconseguida !!
Una abraçada esclatada i ben llunàtica !!

UN REPTE MOLT ORIGINAL

A partir d’unes taques de tinta, el poeta interpreta lliurement allò que li és suggerit, i dibuixa un món simbòlic que fa arribar als lectors, sempre sorpresos per les novetats.
Potser a causa de la meva formació clàssica, m’encanten els poemes amb una estructura i rimes determinades per l’autor. I crec que té molt mèrit, perquè és molt i molt difícil agermanar fons i forma en un mateix poema.
És clar que res és difícil per a tu. Sempre estàs experimentant amb el llenguatge i ens ofereixes sempre alguna novetat.
Repeteixo: enhorabona per les estrofes tan ben rimades.
Qui val molt, nena?

Mots encadenats amb força, doncs sí, a punt d'esclatar! quin gran poder de les paraules!

que es complementen perfectament, la imatge i la paraula
felicitats ,com sempre
abraçades de mataró
joan

senzillament de fantasia, sublim, bombardeig de tinta,prenyat d'un destí , el dibuix es en cinta.....
gaudeixo dallò més.descobrint relats aquí amb aquest mar de relats.

Aquest Relat, malgrat la seva data d'aparició, és ben viu i he notat la seva força.

Com una abraçada de trobada que la notes per tot arreu.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

És un resum perfecte!
A partir del bombardeig, esclata el disseny que permet llibertat a la tinta, ara viva damunt les rajoles fetes de fang.
L'atzar li dona la forma definitiva, igual que fa la capriciosa fortuna amb les nostres vides humanes.
És un poema sense colors amb molt de contrast.

Crec que és un poema que vol dominar les paraules; volen sonar síl·labes i resonen els mots.
S'encreuen els significats dins un tot abstracte massa capficat per concretar-se.

Has llegit Poètica del Bruixot ? Si t'agrada escriure poesia d'aquest "estil" t'ho recomano.

Moltes GRÀCIES per compartir el teus relats...
Potser hi ha qui no ho valora prou, però sempre serem molts més els que et donarem les gràcies per compartir tot això amb nosaltres.

Felicitats

És aquesta obra una bella combinació de paraula i pintura, al mateix temps plàstica i poètica.
Resulta una explosió-no parlo només de la imatge, que els versos també esclaten- absolutament provocadora.

és en haber participat en el mateix repte i en el sentit vital. Jo sóc incapaç de regalar uns comentaris com els que fas tú; solament dir-te que admiro el teu llenguatge, comorensible i, alhora, ric en matissos i imatges, apart de la bona rima

Far temps que estic desconnectat de relats, tinc ganes de tornar a escriure, de moment et llegeixo. Aquest teu relat impacta com el mateix bombardeig de tinta que l'il·lustre

Un cop més, em deixes sense paraules,o sense trobar les apropiades per fer-ne un comentari,de nivell,com el relat es mereix.Seré minimalista. Simplement,genial.Un cop més,em trec el barret!.
Et convido a que llegeixis"Tinc el cor de vacances",a veure què et sembla...petons!.

He comentat a l'autor de la taca que parla del cubisme en una poesia.
Tu parles de la taca i la seva creació... Me fas pensar com ha nascut el dibuix, per atzar, com tantes coses.

és impresionant. senzillament impresionant.

Per cert, gràcies per comentar-me. acabo de veure que ets una de les autores més valorades.

Indescriptible.

Escriure_amb_el_cor

que no sàpigues ja. Ninona, mil gràcies. Per tot. Només per rebre comentaris teus ja val al pena escriure! Animes, no sé si sense proposar-t'ho o volent, però animes, i molt.

Un poema preciós, com tota tu.

Mil besades i una infinitud de somriures, sempre eterns i dolços, per a tu.

El poema preciós!
Sobre el teu comentari tens raó.
En el cas en que realment poguessim tractar els records com objectes inanimats, esborrariem tots aquells que ens han fet mal i han ferit en lo més profund; canviant-nos així com a persona i, probablement, enfeblint la nostra personalitat.
Per sort o per desgràcia, és gairebé impossible excloure uns i enmarcar d'altres. Tots conviuen dins nostre. Impassibles.
Moltes gràcies per comentar :)
Hem fa molta il.lusió
Un petó! Que si que fa molt fred si... aquí a l'Hospitalet avui a mig nevat i tot... però no a cuallat ni res.. però no es veu tots els dies que aqui en caigui! :)

La taca creix tota cofoia
es mou pel mar com boia
es reperteix com petroli
es solidifica com expoli
que l'humà li roba a la Natura
La vida....

...has lligat, xicona, els ritmes de timbre i quantitat! El poemeta va i ve, i explota al final, atzarosament, eteri i filosòfic.
Enhorabona! I salut i rebolica!

Felicitats per aquesta petita joia poètica, un esclat de vida i d'imaginació.

Sembla impossible la quantitat de coses que ens pot suggerir qualsevol abstracció pictòrica. Reconec que l'esclat que provoca en tu el bombardeig de tinta és espectacular.
L'he tingut que llegir varies vegades per copsar-ne tot el sentit. Realment has brodat cada estrofa donant-hi forma i sentit. Com a colofó una obra d'art expressant-ne una altre.

Una forta abraçada transmetent-te tota la meva admiració.

pel teu poema i felicitats per haver guanyat. Un bonic text per una imatge que diu moltes coses.

Una abraçada, Unaquimera

la capacitat que mostreu -en aquest cas tu- envoltant amb mots bells la pròpia bellesa del dibuix. He llegit el teu poema diverses vegades, lentament, assoborint cada vers amb aquesta cadència magnífica que has aconseguit. Et felicito de nou, Unaquimera, i l'acompanyo de la meva admiració.
Una abraçada

M-agrada la potencia controlada que demostren les paraules amb que descrius el tema.
Un esclat creatiu com tu, SB

i els regalims i els degoteigs els haguessis fet tu. Té ritme d'inspiració, d'esperit absort. Té un meravellós aire d'intangible. De pintora de paraules.

Vigila amb els bombardeigs i amb els esclats! Quan rebenta la forma, quan fintem el destí, o s'ho pensem, saltant-nos la norma, tastem el perill de l'atzar i necessitem sort per tenir fortuna.
Te la desitjo, tota la sort,
Pell

Vigila amb els bombardeigs i amb els esclats! Quan rebenta la forma, quan fintem el destí, o s'ho pensem, saltant-nos la norma, tastem el perill de l'atzar i necessitem sort per tenir fortuna.
Te la desitjo, tota la sort,
Pell

Amb una cadència gairebé perfecta, el poema va esfullant imatges, imatges suggeridores, que només uns ulls prenyats de sensibilitat són capaços de veure en el dibuix. Els menys dotats ens hem de conformar de llegir -i n o és poca cosa- el que algunes i algunes sou capaços d'edificar, desbordants d'imaginació.
Una delícia de lectura!
Una abraçada plena d'admiració.

M'he quedat sense alè per no perdre un segon de lectura. Vers rere vers he engolit les paraules, les rimes... Magnífic poema!

Enhorabona per guanyar el repte. Aquest poema explica cada pas de l'obra del Francesc. Després tu poses la lluna.
Gracies per escriure la llegenda de tinta per a mi, em vaig sentir important. Vas dedicar temps a ensenyar-me com es pot veure de colors un dibuix negre sobre blanc. Vas crear una història divertida. No de por ni de mort.
La vida s'acaba. La llegenda és eterna.
Segueixo aprenent. Moltes gràcies, moltes.
m

Que curiós!
Descriu poeticament el proces del bombardeig aquest amb la tinta que esclata, la forma que rebenta, la sang que s'escapa de les mans de l'autor, el contrast que triumfa, l'ombra que fa regnar la lluna de la fortuna.
Pas a pas es una descripció, pro tot junt, una metafora de la vida o de l'art!

Una llepadeta artística per a tu,
Tina

Enhorabona a tots dos, majúsculs artistes, que ens oferiu aquesta bella i plàstica combinació de paraula i pintura.
El Francesc ja ressenya l'estructura del poema, aquestes cinc estrofes de cinc versos pentasíl·labs -que, cal afegir, potser, dibuixen 5 "E" bastant nítides-. El poema, en si, és un dibuix, una descripció, en principi cenyida a la taca ("Rebenta la forma:
demostra carisma
i reforma
l'esbós intestí,
saltant-se la norma."),
recorrent les línies que sinuoses es despleguen des del primer impacte de la tinta, i acaba, no podia ser menys, dotant-lo tot d'un sentit: " Regna la lluna:
en el cel vespertí,
engruna
l'atzar un perill,
indomable fortuna."
L'atzar, un perill. En una forma tan calculada, el poema -que no tem, però, saltar-se el rigor de la rima- s'abandona al final als riscos de l'atzar.
Una salutació i una abraçada, per a ambdós,
franz

No penso.
Visc,
oida ulls
pell, sobretot
i sento.

mmmm!

Com m'agradan les taques al paper blanc.

Esplèndid poema, gairebé perfecte, com tot el que escrius...
Cinc estrofes de cinc versos, molts d'ells de cinc síl·labes... (alguna cosa ens voldràs dir amb el cinc, no?). No ens estaràs parlant del pentacle del Bruixot? Bromes a banda, també són molt significatives les rimes encadenades de la primera i la darrera estrofa. Les altres contenen rimes més irregulars, però també mantenen la musicalitat del poema. En conjunt fa l'efecte d'una cançó, on el contingut és un cant al disseny del dibuix.
Enhorabona!
No canvie ni una coma!

Una forta abraçada de Desembre...

FRANCESC