Esclat marcial

Un relat de: Daniel N.

Ensopegats amb la dissidència
els esclats de llum matinera
enceguen les possibilitats
amb esglais piramidals
capturen l'onatge traïdor
regirant les ufanoses aigües
cristalls de vidres trencats
a les ribes impossibles reviuen
els records i les ventades
el teu cos atapeït
amb reflexos de vivències i llums
somortes a trenc d'alba
escapen a la comprensió embotada
els badalls primers esclafen
les banalitats altruistes
embotellades a hores mortes
per eixelebrar els magins dreturers
posicions de combat atrinxerades

Un cop remogudes les argiles
del fons marí enterbolit
quantes vivències recobertes
pel fonollar enterc germinadís
ulteriors pretensions ultrapassen
les provectes ensenyances
la foguera crepita amb guspires
en totes direccions escampades
les ombres a la darreria precipiten
el gaudi de les tempestes al celobert
les gotes de pluja escampades
llençols humits de por i cendra
rebaixen les aspiracions del vianant
que capgira les relacions amb estretor
les pudentes realitats assolides
cerquen el redós apartat

Indrets de la paraula
caus del pensament que rodola
pendís avall amb fotimers
de plantes herbàcies llepades
per la rosada insistent que tremola
com un vent xiuxiuejant de les planes
on els estereotips plasmats als reculls
ignoren la capbussada del caminant
ramblejador d'andanes rectangulars
en va les seves ziga-zagues
aspiren a la consecució finalista
de trempar l'esperit voluble
amb ganes i disposició conseqüents
antics torrents eixuts
còdols fora de lloc
petxines al cim enfarinat
testimonien les puixances passatgeres
de civilitzacions mortes a cops
de garrotada al musell reaccionen
com bèsties assetjades
al bell mig del pla l'oratge
retorna les flaires al mar
amb la seva circumspectecció renovada
segles de persecució i d'estigma
contemplen el nounat immaculat
la grapa del terrabastall ideològic censurable
admira la possibilitat amb franquesa

Es podria afirmar des del cim
que els argentats reflexos al mirall
retornen imatges de pulcritud
regiren el foc d'encenalls
per relluir un cop més les mirandes
des d'on esguardar l'esdevenidor parc
tramuntanar el serrell acabat de pentinar
per imposar les lleis del vent
al capdamunt del magí estomacat
per idees i cabòries adquirides

Unes poques hores de son turmentat
per tornar a embrancar-se alegrement
en les somogudes fondàries de l'oceà
on el llot desèrtic emplaça
a gaudir del trajecte submarí
amb les mans enguantades assenyalant
closques de mol·lusc emplatable
despulles de peixos llampants
que ignoren les tribulacions angoixades
de ruscs infernals brunzidors
on la mel de la saviesa compulsiva
s'amuntega hexagonalment amb lucidesa
per apuntar vers l'horitzó alacaigut
les mirades toixes dels cinèfils
expressen amb perfecció perfectible
el neguit de les famílies estintolades
col·lapsades sobre llurs melics
pel pes de divinitats insostenibles
que reculen davant els precs
auxiliadors de multiplicitats agosarades
endebades les tronadores veus
imperen a l'univers buit i precoç
on les traces de primigenures esclatants
retreuen al captiu llur condició
alhora que colltorts esbufeguen
en senyal de dol esborronador

Les temples enfebrades clamen
en mig de la cridòria dels sord-muts
la simfonia de tríades malsonants
per escarni i multiplicitat de pidolaires
que rancuniosament esclaten ultratjats
per gaudir d'una mort digna i duradora
a les darreries del temps de la llibertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

273929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.