Esclat de colors

vaig veure el teu poema, i vaig observar alguna errada ortogràfica, i vaig veure també el comentari que et posa mala nota. Em va saber greu les dues coses, però jo et diré, com a lector i participant d'algun repte, que tu, per orgull propi, no hauries d'acceptar errades tan simples. Valoro el teu esforç, i que puguis emprenyar-te pel comentari d'aquell altre, però penso que a la teva bio diu "necessito opinions" i per aixó em veig en cor de fer-te aquest comentari. Aquesta és la meva opinió.
Jo no sé qui és aquell tal Cusido, però si no t'hauria puntuat t'hauries emprenyat tant? Pensa-hi, de què et serveix la puntuació, si tu, el que vols, és fer poesia?
Accepta correccions i pasa de puntuacions, això passarà, però la poesia ens quedarà.
Dels comentaris agafa allò que t'ajudi a aprendre. Fes com el teu cos, que menja degluteix digereix i per fi...
tu j ¡a ho saps... elimina allò sobrer.
Bona nit Marc, ens seguim comentant per relats.

Rinxol, un amic, de veritat.

Desprès d'uns dies sense comentar-te, (doncs he passat unes setmanetes no gaire bones), avui aterro novament al teu espai sobretot perquè m'agrada llegir-te, però també en part empès per un comentari que, en un relat meu, m'ha deixat En JOANPG fent esment a un troll anomenat Cusidó.
Per si tens dubtes sàpigues de que no soc jo, i que amb tota la meva indignació passo la meva queixa per el mitjà adient a qui correspon i en la forma adequada. A més degut a que el meu cognom es molt poc freqüent si s'escau prendre les mesures legals pertinents i també d'usurpació d'identitat doncs M Cusidó en tinc un fill i d'altres parents.
Tornant al teu poema, com tot el que escrius es deliciós has fet una descripció poètica primaveral espatarrant, es un esclat de primer ordre, a més quan et llegeixo m'alegro de que en el nostre país hi hagi joves com tu, i que la nostra llengua pugui comptar amb talents de la teva magnitud.
Una entranyable abraçada acompanyada amb la flaire perfumada de les flors primaverals

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Si només em comentes per posar-me notes baixes i dir-me que faig algunes faltes, ja te'n pots anar a una altra banda a molestar.
Si tant de respecte li he de tenir a les regles, tu, no les puntuis.

Gràcies pels observaments.

Magnífic poema, no calia que hi insetessis cap fotografia. Els colors i els olors primaverals entren amb els mots dels teus versos.
Felicitats

Cendra de Flor

És tan potent la paraula "esclat".
El teu Relat m'animat a mirar-mirar-badar-mirar els colors de casa meva.
No son el mateix de la Natura, però he jugat a descobrir-los.
Viure en colors !!!

del any té el seu encant però sembla que la primavera és la que més ens atrau.
Molt bon poema, Marc i felicitats per ser al lloc on has arribat.
Un petó.
Nonna_Carme

... de colors, d'olors, de sensacions. I més encara en la gent jove que teniu els sentits molt més amplificats.
Enhorabona pel poema, Marc.
Una abraçada!

FRANCESC

PS Vull dir-te que, per evitar que et passe a les imatges que poses als teus relats, el que t'ha passat en aquesta, has de deixar uns espais abans de posar l'enllaç amb la imatge, així no surten les lletres del codi HTML com t'ha passat en aquest. Fixa't en els meus i veuràs com sempre pose primer el sígne (*) i després deixe dos espais en blanc, abans de la imatge.
Salut!
F.

L'esclat de la Primavera omple el cor i els sentits d'una vida que comença, d'un reinici del cicle vital de la nostra estimada Terra.
Com a posseïdors d'aquest minúscul tros d'univers renovem anualment aquest esperit de renaixença.
Al estiu, època de fruits, d'abundor, de creixement del sentiment de viure, gaudim d'una satisfacció plena. D'una satisfacció en arribar a la plenitud de la vida.
A la tardor, amb la bellesa dels seus propis colors, on veiem que es perd tot el superflu per preparar-se per la propera estació, on les persones fan balanç de la seva vida i es guarden el millor per poder resistir la cruesa del futur, la melangia ens treu vivesa i forces per lluitar.
Al hivern tot resta quiet, en silenci, amagat de les inclemències dels temps. Cal saber resistir fins el renaixement primaveral.

Tu, que estàs a la primavera de la vida, que et sents capaç de menjar-te el món sencer,
pensa i prepara't per poder donar uns fruits ben sucosos, i sentir-te'n joiós a la maduresa, i conservar dins del teu cor la força necessària per quan t'arribi el teu hivern.
I no oblidis mai que en cada estació de la vida cal tenir sempre, sempre, l'esperit de la Primavera.

Per celebrar l'arribada de la primavera, et faig arribar un poema meu, que avui llegiré al recital poètic de Vilassar de Dalt. El teu "Esclat de colors" és boníssim, però.


A estones et sento a dins
i et veig tèrbola, entusiasta,
plena de fervor contingut.
On ha nascut la font primigènia
dels sentits en primavera?

Fas goig així tant primerenca,
com recent vinguda a l'estrena.
Mudada, vespertina i riallera
aixeques el tedi que m'envaeix.

Has vingut a afirmar desitjos
en un dia que plau ser batallador.
Seràs qui prengui el deure
d'escoltar aquests brots racionals.

Encetaràs un flascó d'aromes
que busquen reposar en cossos
que transpiren història i llegenda.
Per Júpiter! Qui sent frescor?


Salutacions del llampec, circumstancialment, associat.