Escenes veïnals (I)

ESCENES VEÏNALS (I) COM UN TRENCACLOSQUES…
AVARIA - U
Em desperto cinc minuts més tard. El despertador no funciona.
Però tinc sort que aquests dies no em quedo mai adormit perquè els sorolls del carrer i el sol que s'introdueix per les escletxes de la persiana em desperten.
Tot i la mandra, m'aixeco.A poc a poc, travesso el passadís i entro al lavabo.Un cop a dins de la tassa de la dutxa, obro l'aixeta de l'aigua calenta i surt freda.Em pregunto:
Tinc el calentador espatllat? Està buida la bombona del gas butà?
Decideixo que per un dia que no em dutxi no passa res.
Em preparo unes torrades calentes, i mentre es torren, jo em vesteixo ràpidament.Un cop vestit, sento una oloreta pudent i m'adono que les torrades han quedat més que fetes.
Llenço l'esmorzar a les escombraries i em prenc un cafè amb llet tebi.
Surto de casa amb presses i entro al meu estimat vehicle que tinc aparcat just davant de la porta.L'intento engegar, però el molt cabró no s'engega ni a la tercera.Demano ajuda a uns vianants perquè me l'empentin carrer avall. Finalment l'aconsegueixo engegar, però a mitja autopista el paro precipitadament.L'arracono a una vorera perquè veig sortir fum del motor.M'espanto i surto sense pensar-m'ho del cotxe.
Miro el cel i maleeixo a Déu i a tot Déu la meva mala sort.
Truco pel telèfon mòbil, però no funciona. Decideixo fer autostop, però ningú es digna a parar. Miraculosament passa un taxi buit i em porta finalment al centre de la ciutat.A l'hora de pagar em clava un dineral que ajuda a rematar el gloriós matí.
Trepitjo el terra de l'oficina, i dic: menys mal, només arribo una hora tard!
AVARIA - DOS
Em vaig despertar cinc minuts més tard.El despertador no funcionava. Però tenia sort que aquells dies no em quedava mai adormit perquè els sorolls del carrer i el sol que s'introduia per les escletxes de les persianes em despertaven.
Tot i la mandra, em vaig aixecar.A poc a poc vaig travessar el passadís i vaig entrar al lavabo.Un cop a dins a la tassa de la dutxa vaig obrir l'aixeta de l'aigua calenta i surtia freda.Em vaig preguntar si tenia el calentador espatllat o si potser estava buida la bombona del gas butà.
Decidia que per un dia que no em dutxés no passava res.


Em vaig preparar unes torrades calentes, i mentre es torraven, em vaig vestir ràpidament.Un cop m'havia vestit, vaig sentir una oloreta pudent i em vaig adonar que les torrades eren més que fetes.Vaig llençar l'esmorzar a les escombraries i em vaig prendre un cafè amb llet tebi.
Vaig sortir de casa amb presses i vaig entrar al meu estimat vehicle que tenia aparcat just davant de la porta.L'intentava engegar, però el molt cabró no s'engegava ni a la tercera.Vaig demanar ajudar a uns vianants perquè me l'empentessin carrer avall.Finalment l'aconseguia engegar però a mitja autopista el vaig haver de parar precipitadament.El vaig arraconar a una vorera perquè veia com sortia fum del motor.Em vaig espantar molt i vaig sortir sense pensar-m'ho del cotxe.
En aquell moment vaig mirar el cel i maleïa a Déu i a tot Déu la meva mala sort.Vaig intentar trucar pel telèfon mòbil, però no funcionava.Vaig decidir fer autostop, però ningú es va dignar a parar.Miraculosament passava un taxi buit que em va portar finalment al centre de la ciutat.A l'hora de pagar em va clavar un dineral que ajudava a rematar el gloriós matí.
Quan vaig trepitjar el terra de l'oficina,vaig dir:menys mal,només he arribat una hora tard!.
AVARIA - TRES
Em despertaré cinc minuts més tard. El despertador no funcionarà.Però tindré sort perquè els sorolls del carrer i el sol que s'introduïrà per les escletxes de la persiana em despertaran.
Tot i la mandra, m'aixecaré.A poc a poc travessaré el passadís i entraré al lavabo.Un cop a dins de la tassa de la dutxa, obriré l'aixeta de l'aigua calenta i sortirà freda.I em preguntaré si se m'haurà espatllat el calentador o si s'haurà acabat la bombona del gas butà.Decidiré que per un dia que no m'hauré dutxat no passarà res.
Em prepararé unes torrades calentes, i mentre es torraran, jo em vestiré ràpidament.Un cop m'hauré vestit sentiré una oloreta pudent i m'adonaré que les torrades hauran quedat més que fetes.Llençaré l'esmorzar per les escombraries i em prendré un cafè amb llet tebi.
Sortiré de casa amb presses i entraré al meu estimat vehicle que tindré aparcat just davant de la porta.L'intentaré engegar però el molt cabró no s'engegarà ni a la tercera.Demanaré ajuda a uns vianants que em faran el favor d'empentar-me'l carrer avall.
Finalment aconseguiré engegar-lo però a mitja autopista el pararé perquè veuré sortir fum del motor.M'espantaré molt i sortiré sense pensar-m'ho del cotxe.Miraré el cel i maleïré a Déu i a tot Déu la meva mala sort.


Trucaré pel telèfon mòbil, però no funcionarà.Decidiré fer autostop, però ningú es dignarà a parar.Miraculosament passarà un taxi buit i em portarà finalment al centre de la ciutat.A l'hora de pagar em clavarà un dineral que ajudarà a rematar el gloriós matí.
Trepitjaré el terra de l'oficina, i diré:menys mal, només una hora tard!.
AVARIA - QUATRE
Un dia clònic. Una avaria clònica. Els dies es repeteixen més que l'all i som incapaços de superar-nos any rera any, rera any…

COM CADA DIA...
Mec!.Mec!.Mec!.Ha tocat la botzina del cotxe més de trenta cops, i està parada enmig d'un gran embús, no pot deixar de menjar-se les ungles.La seva mare sempre li diu que no s'entén, que és un malhàbit propi de criatures nervioses, no s'entén que ho faci encara una dona madura que passa de la trentena.
Com cada dia, la Marga es troba asseguda davant del volant, escoltant una emissora del dial on les balades són el plat fort.
Tota l'estona pensa amb les feines que encara li falten per fer quan arribi a casa, després de recollir la Mireia i en Marc, els seus fills i els nens de la veïna del costat, la Joana.
De tan en tan va escupint renecs que no pot reprimir davant la parsimònia d'alguns conductors:
- Vinga desgraciat, surt del mig!.T'hauries de posar al meu lloc, i t'adonaries que no es pot perdre ni un minut. Vinga desgraciat, mou-te d'una maleïda vegada que el semàfor ja és verd!
Per fi ja ha arribat prop de l'escola i com cada dia, la seva màxima preocupació es trobar un racó on aparcar el seu Patrol, apte per arreplegar unes quantes criatures esvalotades amb ganes d'arribar a casa i veure el Super Tres.
La Marga es neguiteja, no troba un lloc adequat per aparcar el seu quatre per quatre:
- Ja n'estic farta! Cada dia igual.Cada dia la mateixa comèdia.L'Ajuntament sap prou bé que el trànsit en aquesta ciutat funciona com un joc d'ous.I en comptes d'arreglar-ho, ho espatllen més fent obres aquí al costat.
I com sempre la gent aparca on li sembla i en doble fila. I aquí no hi ningú que passi per aquest podrit carreró.
Després d'una bona estona donant voltes per poder deixar el seu cotxe prop de l'escola,
ha trobat un raconet prou gran per encaixonar-hi el seu Patrol.

Desconnecta la ràdio.Surt del cotxe.Obra el maleter sense pensar-s'ho dos cops i agafa una bossa de plàstic on hi ha el berenar per la maïnada. Mentre s'allunya del seu vehicle va remugant:
_ Sempre ho haig de fer tot jo.No importa si vaig de cul.No importa si no m'atrapo la feina...no té cap mena d'importància si surto poc abans de les cinc de l'oficina i haig de venir a presa i corrents a recollir els nens...En Manolo no se n'adona que em podria ajudar...La seva màxima explicació és: però si et ve de passada, estimada!.
El malparit acaba de pencar a les tres, arriba a casa, dina, s'escarxofa al sofà i ja no fot res més.I sempre es justifica queixant-se que s'aixeca molt d'hora i que està molt cansat al migdia i que per això mai no va a buscar els nens.
I el pitjor és que va a dinar a casa de la sogra i el deu mimar dient-li: pobret, pobret fill meu...t'has cansat molt,avui?
I la mala bruixa sempre li dóna la raó. I jo ja no sé que fer...
I quan arribi a casa encara em falta rentar els plats, rentar la roba amb aquell nou suavitzant d'oferta, anar al super a comprar quatre coses, fer el sopar...i ajudar a fer els deures a la Mireia i en Marc.Déu meu, no m'ho mereixo!.Quanta feina!
La Marga segueix remugant sobre els seus maldecaps particulars.
Arriba al portal de l'escola i s'espanta.
No hi ha ningú.
La Marga es pregunta:
-On son? On s'han ficat?.
Es mira el rellotge detingudament i observa que la minuta gran està al sis i la petita al cinc.
Ha arribat mitja hora tard. Per moments no sap que fer.Una onada de calor li puja a la cara.Comença a suar i a capficar-se:
_ On són?.Que els hi deu haver passat?.Per què no m'estan esperant aquí davant al portal?.
I si els hi ha passat alguna cosa greu.I si els han dut a l'hospital perquè s'han intoxicat amb el menjar.O potser no, potser un pervertit desconegut se'ls ha endut.O potser en Marc s'ha trencat el braç i l'han portat a urgències i els altres estan a dintre l'escola esperant-me.
Ai, no hi ha dret!.No n'hi ha!...Sempre me les haig de carregar jo.Sempre m'haig de carregar amb totes les responsabilitats.
I després em diran que sóc una irresponsable, una imprudent, una despistada i una mala mare. I mentre jo pateixo, el malparit d'en Manolo està estirat al sofà.I si en el fons no faig res contra ell i el renyo poc, és perquè en el fons me l'estimo.

I la Joana sempre em diu que li demostri el que realment valc, que li dongui un bon escarment, que sigui més dura amb ell...
Un ramat de nens acompanyats pels seus pares i mares surten de l'escola. La Marga es troba al mig del ramat i es queda aturada.Unes veus infantils la sorprenen.Són els seus nens.Els abraça i ells responen:
-Hola, mama!- crida en Marc.
- Com es que no has anat a la reunió de papas i mamas que hi havia a les cinc a la nostra classe amb
la senyoreta?.-Li pregunta la Mireia.
La Marga ara ho entén tot. Li ha fallat la memòria.Se n'adona que a vegades té masses coses al cap.Es sent culpable.Pensa que no es una bona mare i sent com els tres nens de la veïna, en Joan, en Pere i en Pau li demanen a crits l'esperat super berenar:
- Marga, Marga....jo vull l'entrepà de pernil dolç-demana en Joan.
- Mama, mama jo el vull de formatge- demana en Marc.
- I jo el vull de xoriço- demana en Pere.
- Nens,nens,vinga,vinga,calleu...que només en tinc de mortadel.la- comenta neguitejada la Marga.
Després d'haver repartit els entrepans, en Pere li pregunta:
- I com és que avui, la nostra mama no ha vingut a la reunió? Ens ho va prometre que vindria a la reunio de les colònies...
- No ho sé Pere, no ho sé...- contesta dissimulant la Marga.
La Marga sap prou bé, que la seva veïna i amiga, la Joana, és una mare separada que treballa tot el dia i que l'horari de la feina li es totalment imcompatible per dedicar-se més temps als seus fills.
Com cada dia va guiant el seu petit ramat de nens cap al seu cotxe.Quan tots ja hi són a dintre, està una bona colla de minuts per sortir del forat on l'ha aparcat.
Es queda pensativa un moment i recorda que s'ha oblidat de comprar a la farmàcia la valeriana i la camamilla.
I com cada dia, finalment torna a casa escoltant les converses dels seus menuts, mentre el trànsit sembla que ja s'ha diluït una mica.





EL MECÀNIC.
Treballar en una benzinera no és la feina mes apassionant que he fet, però si que és la feina que m'està durant més temps.
Porto un any en aquesta estació de servei i la veritat és una mica avorrida.
La gasolinera es troba al començament d'una carretera comarcal.Hi ha benzina super, normal, gas-oil i sense plom.Hi ha una petita cafeteria, uns lavabos que acostumen a estar sempre bruts i poca cosa més.
Sempre havia somiat ser mecànic i guanyar molts calers.De fet ser mecànic si que ho he aconseguit ser, però guanyar calers...això ja és una altre història.
Vaig treballar fa mesos en un taller, m'agradava molt.Però va durar poc. Massa poc.
Mai he descartat la posibilitat de tenir el meu propi taller.Abans a la mínima que podia, quan a la carretera veia un cotxe parat, agafava la meva furgoneta i l'anava a auxiliar fent-me passar per mecànic assistent de qualsevol asseguradora.
Guanyava la meva setmaneta.Això ho feia d'estranquis i mai em van enganxar.
Ara, alguns caps de setmana condueixo una grua portant tot tipus de vehicles amunt i avall.
Què hauria volgut ser si no hagués pogut ser mecànic?
No ho sé. No m'ho he plantejat mai.No em plantejo que hauria fet si hagués fet això o allò altre. No em plantejo com m'hauria anat la vida si hagués estudiat més anys. No em plantejo que em passarà quan hagi fet això o allò altre.
Què faré d'aquí uns anys?.
No ho sé.Potser m'hauré casat.Potser hauré tingut fills. Potser tindré el meu propi taller. Potser, potser...no vull especular més!.
Ara només sé que treballo en una benzinera.
DIES DE CARRETERA.
Vesteix amb una gorra ianqui, unes ulleres de sol, uns texans blavosos gastats i una camisa de quadres passada de moda.
Sota la gorra ianqui s'amaga una petita calba. Sota les ulleres de sol antiquades:uns ulls cansats.I sota la camisa de quadres:una panxa d'allò més visible.
El cos voluminós d'en Pitu reposa damunt del seient de la cabina del camió.Mentrestant, està contemplant la sorprenent pitrera de la noia de la fotografia.
No vol ni pensar les hores i hores que li queden per arribar al destí final del trajecte.


Pel camí es troba sovint amb homes barbuts com ell que condueixen aquests autèntics dinosaures de l'asfalt. Són homes, que com en Pitu, han de recorrer centenars de quilòmetres vivint una autèntica odissea particular, lluny de les seves famílies i del seus respectius pobles.
I aquesta llarga travessia s'ha de suportar lluitant a vegades contra les inclemències del temps i contra l'olor pudent dels lavabos de les benzineres; desitjant un plat calent com Déu mana i un cos ardent al seu costat.
El rostre d'en Pitu és sovint un cúmul de cansament i d'avorriment, i a vegades de paciència per segons quins trams de carretera.