Escenes d'una realitat llunyana

En sortir de la feina, de camí cap a casa, aturada en un semàfor ha vist una parella jove que es donava la mà i es feien carícies aparentment sinceres, innocents i tendres, en un dia on el sol per fi acompanyava i l'ambient era agradable. Sense adonar-se'n s'ha quedat embadalida una estona amb aquesta petita fotografia instantània de realitat. Ha recordat el temps que feia que ningú li agafava la mà i el regust amarg de com l'havien esquivat les últimes vegades que ho havia intentat. Aquella escena aparentment tant quotidiana se li feia molt llunyana, tenia la sensació d'estar veient una pel.lícula. A mesura que augmenta l'edat i l'experiència, disminueixen la innocència, la tendresa, la sinceritat i els sentiments. Tot i que havia estat la protagonista en temps passats ara sense voler-ho s'havia convertit en una simple espectadora i no veia el moment de recuperar el paper principal.